El despertar de Gaia

Què significa ser homosexual? en antics temps Déu ho considerava una enfermetat contagiosa i s'havia d'erradicar matant. Avui en dia estem veient que s'està "contagiant" cada vegada més, és fins i tot la situació de moda. Qui no té un amic homosexual és que no ho sap tot dels seus amics. I no hem pensat que potser Déu s'equivocava matant, i que potser el "causant" de l'homosexualitat era ell mateix? Pensem-ho, uns postulats religiosos a favor de la procreació de l'espècie obligàven a tothom a ser heterosexual, eliminant (almenys superficialment) tota llibertat d'expressió, o inclús curiositat sexual. Aquesta curiositat anava in crescendo quan la religió perd poder, i de cop comença a ser ben vist i en surten milers i milers de sotes les pedres. El neguit amagat en la ment d'aquestes persones els va fer florir quan van sentir seguretat al seu voltant per fer-ho. Sempre hi ha algún home que desafia les lleis de la normalitat, i en aquel...

- Què tal anem? Pfff cansat... és dilluns - Ostres comença a refrescar eh ja! - Diuen que baixaràn 4 graus les temperatures a partir de demà - És que surts de casa i no saps si agafar jaqueta o només jersei, perquè després fa calor i l'has de carregar tot el dia. - Què estaves estudiant tu? - I quants anys tens ara? Ostres com passen els anys de ràpid! - Ei quant de temps! Un dia d'aquests et volia trucar per saber com anaves. - Ens diguem "algo"! - Ostres estic fart de la renfe de merda. - Res funciona en aquest país! - Un dia d'aquests plourà... - Bé, Sant Tornem-hi a la rutina de cada dia. Vaja ojalà l'estiu durés sempre. Oh a mi ja m'agrada l'hivern i el ritme de vida normal, si no avorririem l'estiu. - Ostres amb el canvi d'hora almenys ens aixequem amb llum. Ja però a les 6 ja és ben fosc i ja et tenques a casa. - Home l'any passat va ser pitjor... - Però han canviat molt les coses desde que nosaltres erem petits. Has vist com pugen? ...

Tu vas tranquil·lament al teu rollo, caminant per el món, amb la teva música, amb el teu mp3 en el millor dels casos, quan de sobte...!!! ...Tu eres mi linda, tu eres mi chati, esnifo gasolina...! És un músic del metro? dels que almenys intenta fer alguna cosa amb la seva vida legalment i que no sigui robar que, encara que no tingui molt de talent lluita i té una oportunitat admirable? NO! És una persona amb el mp3 al MÀX., i amb cascos que li cobreixen totes les orelles i part de les fosses nassals? NO!!! És un puto subnormal amb el putu Reggeaton o chumpa chumpa amb el putu mòvil de merda que li regala Orange per fer un contracte que truqui a la seva escola per 10c/min? SI! si que ho és. Què es pensen? que són com els raperos dels anys 80 que anaven amb minicadenes a piles Playscool d'aquelles que van amb el karaoke incluït però de la era moderna? Diuen que amb les ones del mòvil s'agafen tumors, el que és cancerígen per els timpans és aquesta "música"....

Sovint sentim frases com, "aquest no té personalitat", "m'agrada com és", i també sovint ens fem preguntes com, "qui sóc" o "com sóc". I últimament la societat s'ha deixat enlluernar per la ciència, els avanços, els medicaments, la genètica, i creiem que tot és químic. Avui estic aquí per treure importància a la ciència amb una cosa com és la personalitat, que en teoria, i en les teories hi ha una part important predeterminada pels gens. La personalitat no existeix, anomenem personalitat a tota aquella informació que ens arriba de l'exterior: l'interacció amb altres individus, ambient, la família,... en definitiva tot el que no som nosaltres. Llavors aquesta informació passa per uns filtres (que si que venen genèticament determinats) i fan que assimilem més informació d'una classe o d'una altra. Per exemple, una persona amb poc filtre d'agressivitat, al rebre la mateixa informació agressiva que un altre, assimilarà més...