El despertar de Gaia

El públic del MoliMania (M&M's) ho demanava a crits! Està bé, em vaig passar, tenia problemes amb la meva inspiració i vaig pecar de creure entendre com funcionava l'amistat. De fet només hi ha hagut 2 persones que s'han escandalitzat per l'anterior entrada (potser només ho han llegit 2 persones) però per com em van argumentar en què m'estava equivocant, o més o menys argumentat, o tant sols dir-me que no els hi havia agradat aquests dos personatges ja em demostren què són, una definició aproximada del que és amistat. Per moments s'està apropant a "fotolog" però no penjarè fotos d'aquestes dues persones, ni dirè que les estimo molt. En defensa a la meva entrada només vull dir que en algunes "amistats" (potser el terme no és adequat) si que es dona. Però m'han demostrat que en les amistats no funciona la meva teoria. En fi gràcies per la vostra observació, com sabeu el blog és per criticar, opinar i quasi tot discutir, benvingut si...

Ja no se on anar a buscar bones idees si els llibres, televisió, diaris, companyies van més faltats de creativitat i estan menys creatius que jo. L'aliment bàsic d'aquest blog són les altres persones, així que malament vaig una temporada. Reflexiono en què pot oferir-me una persona, o què puc oferir jo a una persona, diguem-ne amistat o favors. Permeteu-me dubtar de el fals altruisme de l'amistat. Tendim a creure que a un amic li fariem un favor sense esperar res a canvi, però després de ser tant solidaris amb el nostre entorn el que esperem és un altre favor, o sigui si tu em deixes 5 euros, jo te'ls haurè de deixar quan tu me'ls demani. I si no ho faig serè un fill de puta, i no serás el meu amic. No us alarmeu, estic a favor de la frase de que no es necessita cap raò per ajudar a algú. Tant sols criticar la falsa interacció de l'amistat. No existeix altruisme en amistat, el que tu reps a canvi de donar un servei és un altre servei. Com anar al restaurant i re...

Smoking del Massimo Dutti = 230 € Corbata del Zara = 20 € Sabates Fluchos = 120 € Mitjons del mercadillo = 2 € Rellotge bonito-barato = 30 € Tallat de cabells = 16 € Calçotets Calvin Klein = 25 € Camisa negre del Zara = 40 € Un toc de colònia = 0 € Regal de noces = 200 € Veure com la teva família paga la llista anterior forçant el sou del mes, no té preu Veure com es casa el teu cosí no té preu Veure a gent que no sabies ni que existia no té preu Parlar amb familiars que feia temps que no veies no té preu Està clar que en una boda no es miren preus. Tothom vol el màxim per el dia més important de la seva vida, o un dels més importants si et cases diferents vegades. Però a qui vols culpar? Suposo que qualsevol donaria tot el que pugués. Però això no treu que puguem dir que fer que la nostra boda sigui nnolvidable fa que ens oblidem d'altres coses, com per el menjar que es llença. És molt difícil trobar un equilibri entre el que desitgem i el que és bo. Tant difícil com llavors ser ...