No ser-hi
No hi sóc. Jo ja fa temps que no hi sóc. No hi sóc, he marxat, no ho se a on, però no sóc a aquí. No sóc a aquí amb tu, amb tothom i la resta. Jo senzillament ja no hi sóc. El problema important d'arrel és que no se a on sóc. No ser a aquí tampoc és un problema, perquè moltes vegades aprendre a marxar d'un lloc és una verdadera i autèntica virtud. Però jo és que no se a on sóc ni com hi he arribat, ni se com vaig deixar de ser a aquí. No se a on sóc i a més a més no se com veure les senyals per trobar el nord. No trobo les senyals per orientar-me perquè no conec res del lloc a on estic. Tampoc se com indicar-li a algú perquè em vingui a buscar, per dir a algú "ep, m'he perdut i m'he quedat per aquí atrapat, que podries donar-me un cop de mà i treure'm d'aquest forat?". No tinc res per fer senyals de fum ni cap bengala, ni res de res. Estic nu. O aprenc a orientar-me o espero que de casualitat passi algún caminant, d'aquest que ...