El despertar de Gaia

Redacció: Elephant House Temps de pensar: 1 minut Temps d'escriure: 9 minuts "Tots els meus amics estan morts..." ... o almenys per ell ho estaven . Desprès de l'última cervesa al Pub de sempre havien mort tots al seu cor. L'última cervesa seria l'última. L'última cervesa al "Last Drop". Però ell no es suicidaria, no era un inconscient, preferia matar-los a tots. Fora de la seva vida! Un cigaló de whisky per cadascún d'ells. Amb cada glop desapareixia un amic seu de la memòria. Una autèntica escabatxina! Les cares de les persones que havien estat la seva major companyia en aquella vida poc a poc s'anaven deformant, convertint-se en fantasmes, en màscares blanques amb forats als ulls i a la boca. Esclataven riures al seu cap, rebotaven per tot el cervell i el deixaven sord. Fugia per la ciutat on havia nascut i la desconeixia. Corria despavorit i desorientat. On era i a on anava? Qui era? Qui eren aquelles persones que seien ...

'entrada al Palau de la Música Catalana, La carta que et vaig enviar des de Barcelona, La rosa i la flor de "fieltro" feta per els pacients, La targeta de l'hotel WetherSpoon, La postal que vaig enviar de color negre, L'entrada al Glasgow Science Center, La targeta del Woodside GuestHouse, La carta que et vaig fer abans que marxessis, El bitllet d'aviò a Edimburgh, L'entrada a la destil·leria d'Oban, Informació del restaurant etiopià, El relat de l'Elephant House, Una tarjeta del Bodyline Tatoo Studio on vas comprar la bola del piercing que vas perdre, La tarjeta de l'Altra Llosa on vam menjar un menú amb Atrápalo, El bitllet de tren a Girona, El Burns View Guest House on hi havia la vella sorda i no ens vam quedar, El paper màgic que et protegia quan jo no hi era, La tarjeta de l'Elephant House, La tarjeta del Disbarat on vam fer la calçotada, El bitllet de bus d'Edimburgh a Inverness, El bitllet de Girona a Figue...

Recuerdo la primera vez que lo vi en la tienda de artículos del hogar. Nunca me había planteado antes que pudiera comprar y cambiar la decoración de un artículo semejante de mi inodoro. Fue toda una novedad para mi, un descubrimiento inaudito. Yo solo entré en la tienda para comprar unas pocas bombillas y quizás una lámpara nueva para el comedor, pero esos agradables pasillos anchos, los grandes almacenes con tantas parejas andando cogidos del brazo y diciéndose "y mira aquello, y lo otro, y lo bien que quedaría en el salón, y eso para cambiar el otro que ya venía viejo con el piso...". Todo el ambiente me hacía sentir tan a gusto que decidí pasear por allí a ver si había algo interesante. No tenía pareja con quien pensar como podría decorar mi hogar, pero llevaba ya más de un año en el nuevo piso, y fuera solo o acompañado debía empezar a darle un aire más hogareño y acogedor. Bienvenido a la dictadura independiente de mi casa. La perplejidad apareció al llegar al p...

Les esglèsies, temples sagrats que han estat tant estimats com odiats al llarg dels segles. La casa del Senyor i de tot aquell que el considerès el seu pastor, un espai per la caritat del clergat benevolent i acollidor. Un lloc per apiadar els pecats i demanar perdò. Per mi les esglèsies són llocs fantàstics, són un reflex del cicle de la vida mateix. Allà on un nen neix i se li posa el nom que durà al llarg de tota la seva vida. Allà on un home format i una dona formada s'uniran en sagrat matrimoni fins que la mort (o el desamor) els separi, on dos èssers passen a formar una institució, l'inici d'una família I aquest cicle es tanca amb la mort, els rituals litúrgics que acompanyen a aquells que ens abandonen. Acompanya allà on s'acaba la vida Són espais de riquesa i majestuositat que entre les seves parets gruixudes i amaguen els més amargs pecats i les més greus de les tortures. Són espai que s'han elevat amb la caritat i amb el poder de l'Imperi ...

S'obre el tel·lò, i davant meu les butaques d'un teatre plenes de persones. Què hi hauria... 700, 900 persones? De cop miro a esquerra i a dreta i veig a 4 personatges a diferents punts de l'escenari, vestits amb una camisa de color crema i un pantalò gris, van repentinats tots cap a l'esquerra i tenen un gran somriure blanc treballat durant anys amb ortodòncies a un dentista que cobra 120 euros la consulta instal·lat al barri de Pedralbes. Un focus els il·lumina amb exclusivitat. Cadascún d'ells es dirigeix a una part del públic diferent. I jo al mig. El públic esclata a riure, no para, tots alhora, desprès una part, desprès l'altre, ara els de l'esquerra, ara els del final, ara riuen les dones només i cada humorista rep els corresponents apludimentes mentres continuen parlant d'una manera inintel·ligible per a mi. De cop, la gent situada a la part central de les fileres es dona compte de la meva presència, jo em miro les mans i porto uns guan...

Sovint ens queixem del llinatge de valors que ens ha regalat el nostra passat fortament arrelat amb costums religioses cristianes. Sovint ens queixem d'aquesta herència i felicitem l'haver-lo substituït amb gran audàcia per uns nous valors lliberals. Sovint també trobem a faltar alguns d'aquests valors, i en cerquem de nous que no estiguin lligats a aquesta. Però perquè renegar d'aquesta creença, perquè denunciar-la i perseguir-la? Perquè convertir l'ateisme en aquell nou dogma que regeix la nostra vida amb uns ideals diferents? Perquè despreciem a Déu i aplaudim paraules com "el tot", espiritualitat... Déu és d'una naturalesa que no podem conèixer, inimaginable, una substància llunyana i imperceptiva per els nostres sentits i per la nostra raò, però si hi podem trobar certs límits o àmbits de coneixement. Si som parts d'aquesta substància, atributs de Déu, aquesta és just la nostra mateixa limitació per conèixer'l A mi no em sembla tan...

Un vino jamás podría tener un olor parecido. Los vinos suelen ser afrutados, ácidos y con unas notas de nuez, con un ligero aroma a pimiento. Una mano sí puede contener tal mezcla de fragancias, quizás la mano de un ginecólogo, un ginecólogo que fume. No es el caso. Tampoco es el caso de ninguna prostituta (precavida). De hecho, cualquier persona podría con facilidad contener estas fragáncias en las palmas de su mano. Aromas del vicio seguro. Asqueroso y dulce bienestar, el de mis manos agarradas a sus labios. Ella me cogía de la mano, y yo me ponía a cantar. Ella me daba un beso y yo me ponía a volar. Yo le tocaba el pelo y ella se ponía a temblar. Yo le acariciaba el cuerpo y ella se ponía a gritar. Y tatareaba al ritmo de un tango el ritual que empezaba en sus ojos y terminaba en el cenicero. Un cigarro infinito, una colilla estéril y flácida, una ceniza que sólo pensaba en volar y volar, y en cómo brillaría ese día y en cómo soñaría en volver a ser enterito para poder vo...