El despertar de Gaia

Sent jove, treballant amb jove, tenint contacte amb educadors, professors... i tota la panda del gremi te'n adones d'algunes coses. El discurs és molt senzill. Ens el sabem, l'aprenem i en sentim ultra-crítics, perquè tenim un discurs que és crític amb tot allò que ja era concebut anteriorment. Tenim discursos per tot: - Al Nadal el més important no són els regals - Hem d'acceptar als immigrants com si fossin d'aquí - La dona i l'home són iguals. Les dones que follen molt no són putes i els homes que follen molt no són uns triomfadors. - Hem de respectar a tothom - (no cal extendre-ho, ja s'entèn) I ens ho creiem, i ho prediquem com si fossim profetes. Només hem xupat com una puta esponja allò que hem de dir per no semblar immorals i per ser normals i socials amb tothom. Som la puta crema Però desprès de les paraules als actes hi ha un abisme que no ens atrevim a creuar. Som incongruents i irracionals, poc originals perquè fins i tot quan ens sentim super or...

"La pornografia degrada a les dones, ja que mostra com a figura un home que domina i sotmet" Quantes vegades heu sentit quelcom semblant? Jo forces, i recordo que un cop fa un parell d'anys amb un grup de companys vaig explicar perquè era absurd. No m'enrecordo quines eren aquelles raons que vaig donar, però ja que és un tema reincident, estic disposat a exposar-ne de noves. Per començar estem parlant d'una pel·lícula, i en quant a llibertat d'expressió es poden crear pel·lícules orientades a qualsevol públic. D'entrada ja considerem que les pel·lícules van orientades a homes, però amb el meu perdò, el sexe és sensual, i el sexe és sensual i penso que tant homes com dones necessiten de les dues parts. Així que una dona no té perquè sentir-se ofesa per una pel·lícula amb alt contingut explícitament sexual. És més, una pel·lícula on un home compleix amb ella i dues més alhora pot ser fantasiosa tant per H com per D. Altres persones diuen que afavoreix la des...

No cal que Déu existeixi perquè la vida et sorprengui, perquè el pur atzar de les circumstàncies ja és en si sorprenent i màgic. Desprès de quedar-me sorprés trobant-me un cop més (i amb aquest són 3) els candaus de la bicicleta al terra, just al lloc on els havia deixat (Sense bicicleta, evidentment), i desprès de cagar-me en tota la ciutat de Barcelona, país, raça, i posteriroment sentir-me d'una raça diferent. Desprès de no sentir cap mena de remordiment per tenir el sentiment de voler matar a 6.000.000 de gent sacrificant així només a 100 éssers dignes de ser anomenats persones per destrossar i desquartitzar a 5.999.900 escòria. Desprès de tot això em disposava a una estació concreta de Metro on només allà venen la tarjeta que passaria a utilitzar a partir de llavors en endavant. Perquè un no és tonto, i desprès de 3, ja t'han robat fins i tot la vençuda. Al dirigir-me cap a aquella estació vaig pensar "puc esperar uns quants dies, ja que encara tinc bitllets de fa tem...