El despertar de Gaia

Mario és boig. Un boig de veritat. Mario només pren alcohol i porros perquè sap que les altres, tot i que les ha provat, fan mal de veritat. A la seva cara es veuen rasgs de substàncies que poques vegades hem sentit, i moltes menys hem vist. Mario és boig. De Figueres, tothom el coneix, és el mític, el que recull gots a barrakes i es fa d'or. El que deambula per la ciutat i ningú sap exàctament a què es dedica. Uns quants sabem que està amb una organització que busca feina per discapacitats i l'ajuden a tenir un futur. Mario no és mala persona, i no és violent. Quan s'enfada potser si, però per sort, la seva memòria dura unes hores i al dia següent no recorda que vau estar a punt de tenir una baralla, però li sona la teva cara i probablement et saludi de bon humor. És una sort, enfadat fa por i amb els punys a prop de la cara més. Però no és mala persona. No ho recordo bé, però segur que el vaig provocar. Ahir Mario estava on els bars tancaven, i es va ajuntar a saludar a u...

Si us plau, si us plau, si us plau, si us plau!!! Ajuda'm, si us plau, ajuda'm per el que més vulguis si us plau ajuda'm el que sigui si us plau!! No puc, no se que fer, no puc sol, no tinc solucions no puc fer res, no són ningú si us plau! Només tu no ningú més podria fer res si us plau ajuda'm!!! No tinc res més, no tinc ningú a qui demanar ajuda, no tinc no tinc no tinc si us plau si us plau no marxis si us plau no hi ha res més al món per mi! No se que fer no tinc res més en aquesta vida. Esperança morta, he mort ja i segueixo respirant però si us plau ajuda'm!!! Ja no em queda res, ja no hi ha res per mi ja no vull res ja no necessito res, només vull seguir visquent però vull pensar que no estic mort. Només un tros de cel, un respir de vida, necessito de tu necessito pensar que puc viure i que hi ha alguna cosa més desprès de mi. No sóc res i res és jo. No se com demanar-t'ho però jo ja no sóc res del que vulguis esperar perquè sóc mort per mi perque sóc m...

Mentres estava matant minuts a l'aula d'informàtica amb historietes mentals on jo sóc una persona normal, i mica en mica vaig adquirint força, fama, elimino els malvats dels exèrcits, adquireixo més força i més fama, més poders, habilitats especials. Mentres creava tot una trama on també hi havia histories d'amor, històries passades, històries que no sortiran mai a la llum, personalitats, personatges, ficció i tot molt molt lluny de la realitat. En aquest moment va començar la realitat. Apareix una noia per la porta i saluda a dues noies que estaven situades a darrera del meu PC (personal computer -> que es vegi que hi ha cultura). Passa per el meu costat i ens creuem amb les mirades, no feia falta ni girar el cap, haviem vist prou. Seu amb les seves amigues o companyes, o potser una mica de cada i xiuxiueja alguna cosa com "és ell oi?" "si si" "ja m'ho havia pensat" "li diré alguna cosa" "estàs boja!". Es sentia tot,...

La setmana passada vaig quedar amb aquell tipus de persones que solies anar quan eres més jovenet. Aquell tipus de persones a les que deies "mai em separarè d'ells", "serem amics per sempre"... i et fas moltes altres falses promeses que un dia van ser promeses fins el dia que decideixes posar "falses" a tot el que havies pensat que mai es mouria del seu lloc. La setmana passa vaig quedar amb aquest tipus de persones, i quan hi ets, ets un forani, un extranger, un passatger. Saps que vas de visita, i tots ho saben. Però la veritat és que no costa molt donar-te compte (sobretot si t'ajuden aquest tipus de persones) que encara que hagis marxat durant molt temps, per ells només han estat unes vacances, i que el que tu pensaves que era una visita, en realitat era tornar a casa. Mai no talles amb ningú fins que no li has arribat a fer mal, i si es dona sempre es pot tornar a guarir. Les persones no obliden qui has estat i qui ets, i per això t'apreci...

http://www.tackfilm.se/en/?id=1259633517218RA94 El nou Che, el nou Bob Marley, el nou Karl Marx... el nou revolucionari que sens dubte us canviarà el punt de vista que teniu de tot. A mi em va canviar.