El despertar de Gaia

Ja és aquí. Finalment, el dia 31. Hi ha gent que porta 364 dies esperant que arribi aquest dia. 364 dies esperant beure fins a vomitar, beure a les ties vestides el·legantment com putes, i els tius amb camisa i pantalons apretats de polla dura. Benvinguts al putiferi! A la nit on ningú toca de peus a terra, la nit especial! Nit on fas coses que no vols fer, on estàs amb persones que no voldries estar, i on estas en llocs en els que no voldries estar, però pagant 60 euros. Sincerament, me la suda, no ho vull veure, se que aquest cop ho trobaria depriment. Fa temps que no surto aquesta nit d'un lloc tencat i aquest any tocava veure el fora. No tinc ganes de follar per cap d'any, no tinc ganes de emborratxar-me envoltat de 10.000 persones, no tinc ganes de beure fins a oblidar la nit que porto 364 dies esperant. No vull ser en aquest grup, no, no dels que l'endemà diuen: La vaig pillar super gran. O els més afortunats: la vaig pillar super gran i em vaig tirar una tia però no ...

5:45, queden 15 minuts per aixecar-se, tampoc hi ha son, no n'hi ha hagut fins ara. Hi ha hagut dies que t'has pogut permetre descansar. Sort. Altres no t'han deixat. "Què fas per cap d'any?" No ho se, el millor pla el tinc amb mi mateix de moment. Setmana i mitja sense alcohol, falta mitja setmana, queda molt de temps. Segueixes pensant, preguntes, solucions, preguntes, solucions, errors a les solucions, preguntes, saps que no tenen solució, però te les preguntes per si mai trobessis una solució la pregunta ja haurà estat feta. Dubtes? Sempre. Respostes? Sempre més d'una. 10 minuts per aixecar-se. Ningú al messenger, ningú ha enviat cap mail a les 5:49. Crec que no espero trobar-ne cap fins les 6 tampoc. Buscarem una imatge guapa per el comentari, d'aquestes que penses, joder sempre claves el text amb la imatge. 5:54, ja saps com acabarà aquesta entrada. Encara no tinc son, i són 5 minuts els que queden per aixecar-me. Em pregunto si algú ara mateix e...

Queridísimos reyes magos: Este año he decidido no pedir nada. Porqué lo que yo quiero no me lo vais a dar. Primero la quiero a ella y segundo no quiero nada mas, ni calcetines ni esas mierda que me dais para llenar, lo busco puro y duro, y vosotros no sereis capaces de regalarmelo. Porqué no es un regalo, ni es fácil, ni es lo que necesito para este invierno, pero es lo que quiero para todos los demás. Si me lo regalais este año, los próximos no podreis hacer nada para superarlo. Sabeis, de hecho creo que vosotros no haceis nada por los demás, creo que lo empeorais todo, nos vendeis el consumismo a precio de felicidad y altruismo (que es mucho). En cambio los deseos de verdad quedan escondidos debajo esa capa, dentro de las bolsas del oro, el incieso y la mirra. Entonces como los deseos que deseamos los tipos como yo no vais a cumplirlos, prefiero pegarle palos a un tronco de árbol, que es lo que hacemos en mi país y, tener tienes lo mismo, pero por lo menos te desahogas, tú. Atentame...

Eso pasa porqué la gente no dice las cosas como son, y entonces la gente debe pretender descubrir el significado que tienen realmente. Que pasa cuando uno dice las cosas como son, que el que debe entenderlo busca un significado "real" que no es. O peor cuando alguien entiendo todo lo que le dicen, eso es raro. El que quiera entender que entienda. Jo trobo que és bastant fàcil quan dius les coses com són no cal buscar significats ocults a unes paraules on no hi ha segones, on no hi ha entre línies, on tot el que existeix està sobre la taula. Què importa el que hagi dit abans, què importa el que hagi dit després. Importa el que estigui dient a aquell moment, i perquè ho dic, i perquè en aquell moment i què ha fet que canviés d'ara a abans. Si justifiques les teves paraules i ets coherents amb el que escups ja no cal que ningú analitzi la teva saliva. Tu ja saps quina baba porta. M'esforço de veritat perquè la gent no tingui confusions amb mi, i m'agrada trobar-me am...