El despertar de Gaia

Silenci! "Quantes vegades t'he dit que no vull sentir res a classe!" Jo puc callar, però no podràs aconseguir el silenci mai, no podràs esborrar el soroll dels llapis desgastant la seva mina sobre el full de paper de cel·lulosa, encara que puguis esborrar-ne el rastre. I el silenci? És temps de callar i escoltar el soroll del planeta, ens parla, intenta comunicar-se amb nosaltres, mostrar-nos el seu dolor, perquè no l'escoltem? La banda sonora de la vida no inclou silencis en els seus pentagrames. Indignat, proposo dirigir la meva propia partitura amb silencis. Poso l'orella a terra al carrer, però el soroll dels cotxes passant i les obres en construcció m'envaeeixen. Poso l'orella a la consulta del metge, però l'aire acondicionat em distreu i em refreda els timpans. Inclús poso l'orella al radiocasset sense cinta, però en sento un soroll indefinit. En un acte suicida, intento escoltar a la persona que tinc al meu costat, però no la sento, veig el...

Estimat diari: Avui ha sigut un dia horrible, cada 3 segons ha mort una persona, i de el total de nens que han nascut avui, el 70% nascuts al 3er món moriràn durant el seu primer any de vida i la mitjana de la temperatura mundial està a 14ºC. Ara, a les 11:12 del matí en el que portem de dia 140 persones han ingressat a la presò, s'han divorciat 1.800 parelles a estats units, a 14.200 persones els hi han diagnosticat càncer, 6.000 persones han quedat infectades pel SIDA, s'han extingit 35 especies, s'han perdut 16.700 hectàrees de bosc, i no nomès això, estimat diari, el pitjor és que aquestes xifres augmenten. Jo, estimat diari, crec que els causants de tot això som nosaltres mateixos, amb la nostra irresponsabilitat, en l'afany de voler evolucionar tot el que ens envolta, sense estar preparats encara per a la tecnologia que tenim. Bombes que poden fer explotar tot el planeta? Perquè les volem si encara no ens han declarat la guerra els aliens? Models de control gobern...

Y es mi vida perra la que me lleva a la guerra, no dejo de besarte hasta que no puedas levantarte. Y que no te sientes en mi falda para que las estrellas no se giren de espaldas, entonces con la luz de la luna me tumbo en la cruz de mi cuna, donde duermo boqueabierto aunque siempre con un ojo abierto, por miedo a que escaparas de cabezas contra la ventana. Los trozos de cristan se clavan en mi rosal, petalos de amor esparcidos por el dolor. Regresa, resucitame, salvame y haz que ande, como hizo Dios con Jesús, como hizo Jesús con Lázaro, como el lazo que me une a mi Diosa. Ni perros ni perras, ni cavallos ni yeguas, no voy de cacera, que tu eres yo y que yo soy tu acera. Benvinguts al blog d'en Moli.