El despertar de Gaia

"La trascendència que té l'èsser humà sobre les coses és tal com per trascendir-se a ell mateix?" Som la sombra de l'ego, ens tapa i ens eclipsa. L'ego no permet que ens coneguem, no permet l'autoconeixement perquè si un és subjecte no es pot conèixer com a objecte. És un dels problemes de l'antropologia, del coneixement de l'home, i probablement llavors de quasi totes les altres ciències que repercuteixen sobre l'home. A excepció de les ciències ambientals, que pot tenen a buscar en l'home. Altres disciplines com la biologia poden escollir. El cos de la identitat és el mateix que es mira, si som no podem conèixer'ns, i si hi ha una essència per més perspectiva que tinguem en nosaltres no ens podem desfer d'aquest nucli que ens esbiaixa el nostre sentit. La trascendència que té l'èsser humà sobre les coses és tal com per trascendir-se a ell mateix? L'ego només ens permetria saber sobre el nostre passat, només quan ja no som nosa...

"Tampoc sembla que els polítics sàpiguen moure's bé" Últimament s'està enfonsant el moviment que va nèixer un 15 de M. El moviment és fluix? Bé, no és la crema però qui l'està enfonsant són els medis. Els medis de comunicació estan ja interessats en eliminar-lo i decideixen desaprovar-lo amb els petits moviments que han fet. Al principi tothom molt content, el poble lluita i anem a "felicitar-a-els-lluitadors-i-diguem-que-som-crítics-amb-la-nostra-societat", però estem cagats d'un canvi de veritat, així que quan la cosa es debilita (en nombre de gent) però comença a empendre actuacions tot perilla, i no anem a liar la troca, no sigui que pugui funcionar i la gent visqui contenta. I es torna a posar tot a favor de la política que és democràtica de veritat. No fos que es passessin de crítics i comencessin a donar una imatge massa "progre". En fi... Si és cert que no som ni politólegs, ni economistes, i tot està una mica a l'aire, no sabem...

"Tothom apunta sense discussió que El Bulli deu el seu naixement a la gastronomia del Motel" Torno a autobiografiar-me, em trobo a faltar, trobo a faltar aquell ego que diu "parla de tu, encara que no moli", un ego rebaixat, perquè no. Sóc de Figueres. Un orgull? Bé, no ho diria així, la ciutat que m'ha parit i m'ha criat. Estimo la meva terra? Com cap altra al món, estimo l'Empordà. Si, ara si és orgull, no només per la plana, per el mar i els Pirineus, no només pels racons, pel verd, no només per la gent que se n'ha enamorat. Fa poc en publicava un "poema". Amor. Aquest cop es deu a l'Hotel Empordà, que en unes setmanes ha sortit almenys 4 o 5 cops a diversos diaris, revistes... Un dels motius és per els seus 50 anys, i per la publicació d'un llibre que han fet. És un motiu. L'altre motiu és que alguns crítics d'USA (especialment un de molt reconegut als USA) i crítics espanyols han estat tots d'acord en què en aquest ...

"Perquè estava tot el temps atropellant a iaies?" Si se'm permet el luxe, fujo una entrada de la fantasia innegociable de moltes de les entrades anteriors per centrar-nos en un tema autobiogràfic, sense cap mena d'interès per part de ningú, però l'autor del blog és el que decideix del que es parla i ell mateix pot ser subjecte i objecte de la mateixa entrada. En aquest cas he fracassat. Estrepitosament. Però el meu escut d'excuses és tant ben justificat que enlloc d'un fracàs sembla una conseqüència inevitable. Però sent evitable com n'era, és un absolut fracàs: No vull avorrir molt amb el tema, però el fracàs ve de mesos enrere, quan matriculat com estava a una carrera de tardes, assistia a les classes dels matins per qüestions laborals. Vaig demanar un canvi de grup però no se'm va respondre fins a última hora i se'm va denegar. Amb lo qual va canviar pràcticament tot allò que jo tenia preparat, havent de renunciar als 2 primers exàmens per p...

És un concepte complicat, nou i absolutament innovador. També és un concepte novedòs i actual. De la seva complexitat en neix la meva incapacitat per definir-lo, tot i ser-ne el seu creador. És un adjectiu autodefinitori, Moli tendeix a la tonteria i al caos tontuno. Concepte clau en la filosofía moliniana, per entendre l'autor creador del propi concepte. S'enten què volen dir els dos conceptes: - Absurd: Característic del pensament il·lògic i la conducta extravagant. - Entròpia: El desordre d'un sistema, el grau d'homogeneitat. Però no és clar què volen dir plegats. No vol dir que l'entropia sigui absurda, ni que l'absurd sigui caòtic sinó que agafen un nou significat plegats, una relació lligada amb un punt en comú. Tot tendeix a l'entropía, i allò absurd és desorganitzat i caòtic, que no vol dir que no tingui sentit, sinó que les seves connexions són aberrants, són estranyes però no vol dir que sigui inconnexe, és només una aparença. L'absurd no és qu...

Mi perro ya no quiere la comida. Solo me lame los pies mientras duermo, porqué no tiene hambre sin amor. Porque no sale de paseo ni se mea sin amor. ¿Y qué cojones puedo decir... como voy a dar amor yo a un perro? Si de perro lo tengo todo siendo persona, y él más persona no podría ser siendo perro. Nos invertimos los papeles. Me levanta y me recuerda que estoy vivo, mientras yo sueño con la muerte, vivo como un muerto y me dejo matar. La vida tiene todo el sentido del mundo porqué vas a morir algún día, porqué se termina y se supone que es especial mientras vives. La muerte es poco conocida pero te prometen que habrá un lugar mejor o que no habrá nada de nada. ¿Como no iba a desearla si puede ser mejor, pero puede no ser peor? Nunca hubo una decisión más clara. Y cuando ya está todo preparado me lame los pies y me hace seguir vivo. Llora cuando me ve, llora cuando no me levanto, llora cuando lloro, y llora cuando bebo. No quiero saber las veces que ha llorado sin que yo esté tocando d...