El despertar de Gaia

Imagina un full en blanc Ara doblega’l, no cal que sigui per la meitat, doblega’l i prou. Tenim dos costats asimètrics dintre del mateix full. De la mateixa manera que si et mires el braç dret i esquerre, moltes vegades diem que són contraris, però en realitat són només asimètrics, que formen part del mateix cos. Que estiguin un a un costat i l’altre a l’altre, no els converteix en contraris, ja que són diferents. Torna a posar el full en la posició original, i ara doblega’l per la meitat perpendicular, exactament per la meitat. Si oblidem la línia que ha quedat marcada al mig anteriorment, ara si, tindrem dos costats iguals, però antagònics o contraris. De la mateixa manera que si ens posem davant un mirall, i aixeques el braç dret, serà idèntic en quant a forma al braç de la “persona” del mirall, tot i que serà contrària, perquè en la persona del mirall serà el seu braç esquerra. Tornem al full. Ara ja tenim una marca en forma de creu (dels dos plecs que hem fet) i per tant tenim el ...

4:30 – Ens despertem, no ens podem creure que sigui tant aviat. Mentre ens canviem dintre el sac, ja que a fora la temperatura és extremadament freda. Tampoc ens podem creure que sentim gent, i veiem lots que comencen a pujar. Posem a bullir aigua i posem sobrets de pasta a la Carbonara. Si en Juan Palomo s’aixequés i veies a la gran quantitat d’excursionistes que mengen de la seva merda. Excursionistes i estudiants, és el seu mercat clau. Posem més aigua a bullir i posem uns sobres de Capuccino. Una beguda calenta per començar el dia...matinada, està bé. La pasta ha quedat crua, però és el que hi ha per menjar. 5:30 – Tenim la motxilla plena de barritas, gelatina de maduixa/cola energètica i fruits secs. Seran el menjar per tot el dia. Aigua. Sobretot aigua. Comencem a caminar. 7:00 – A mitja pujada fins el Portillón (la primera pujada) em cago. M’estic cagant. I cago. Em cago en l’Aneto. Poc desprès ja ens posem els grampons, ja trobem neu. Un dels companys fa el comentari que aquest...

Quan em vas abraçar al veure’m em vaig emoc ionar. Jo no esperava trobar-te Vaig recordar la última vegada que algú m’havia abraçat així Vas ser tu, 6 mesos abans, quan ens vam conèixer i alhora ja ens estàvem separant. Vam ser una explosió, uns màrtirs de la nostra pròpia desgràcia. Vam ser dos compostos necessaris per explotar. I va ser trobar-nos i començar-nos a separar. Odiats per tots, odiats perquè ningú és foc, i perquè l’aigua, en veure’ns es posa a plorar. Som el sol, partit en dos, sóc la matinada, tu ets el vespre, dins el mateix astre no hi ha lloc pels dos al mateix temps. I ho sabem més bé que ningú, per això, quan em vas abraçar al veure’m em vaig emocionar. Perquè se que fins i tot quan ens estem separant, ens podem tornar a ajuntar.

Surt de casa a la hora justa. Ni més tard, ni abans. Sap el que ha de fer i el temps que necessita per fer-ho. Surt ràpid, al seu ritme habitual. Va a un caixer, no funciona. Prova amb un altre, aquest no li agafa la targeta. Prova amb un tercer. Aquest no està operatiu els caps de setmana. En serio? Caixers no operatius els cap de setmana? Va a l’estació de tren. Sap que si perd el tren, es perd la reunió, i si algú es perd la primera reunió de feina, ja es pot acomiadar de treballar a aquell lloc. La reunió estava posada des de mesos abans i tothom ja havia confirmat la seva assistència. A l’estació no li accepten la targeta. Es veu que no es pot pagar amb targeta. No tothom té sempre 25 euros a la cartera. Surt, sap que fa tard, troba un caixer, per fi pot treure els diners. Tot i que el caixer no es dona la pressa que podria donar-se. Corre, ara corre i quasi vola. No hi ha temps d’agafar el bitllet, però almenys si l’enganxen al tren ho podrà pagar. Perquè sinó el farien baixar de...

Desprès d'un matí de feina en la qual mai surts a la hora que et paguen, sinó més tard, perquè amb el temps que tens mai n'hi ha prou si vols que les coses es facin bé. Surts, cansat, tard i amb ganes de pensar en moltes coses que no siguin la feina... la bici no hi és. La bici no hi és! La bici que fa un mes que t'has comprat. La mateixa bici amb la qual et van posar una multa que encara has de pagar. Ara també has de pagar la bici, un altre cop. Perquè no et quedi cap dubte de que te l'han robat et deixen un candau de seguretat rebentat allà al terra. Un dels 3 candaus que et vas comprar, 3 perquè vas pensar, amb 1 de sol et robaran la bici. Et tornes a equivocar, 3 no són suficients. Potser hauries de comprar un candau sense bicicleta, i lligar el candau a l'arbre, segur que també te'l robarien. Penso que hi ha imbècils que no es dediquen a robar objectes per vendre'ls sinó pel rep te de robar-los. Me'ls imagino pensant "Anem a rebentar 3 candaus...

Voltant per vídeo chats en ruleta ja no deixes de sorprendre't. La ratio és molt bàsica, per cada 2 persones que et trobes, et trobes una polla masturbant-se, amunt i avall, rítmicament, com si fos un instrument de percussió que no pogués perdre el ritme, i sempre l'hagués de mantenir constant. La reacció de la gent és sempre de rebuig o almenys això extrapol·lo que passa a totes les cases, vist que als companys amb els que he passat per aquesta amarga experiència posen la mateixa cara que jo, i ràpidament canviem de persona. La pregunta és... que passa quan es troben una polla i un penis? És el seu objectiu? Una masturbació homosexual a distància amb un desconegut a qualsevol lloc del món? Potser si que és una manera més gratificant de satisfer els desitjos onanistes dels homosexuals solitaris. També de tant en quant hi va a parar alguna dona, tot i que és molt poc habitual que et trobis a una dona ensenyant els pits o masturbant-se. El que vol dir que també hi ha heterosexual...

(He tornat! Tinc ordinador amb totes les tecles, per fi) Aquella noia que s'està a punt de creuar amb tu a la distància i veu com fas la pujada més atrafegat i a més en contra direcció esquivant peatons i altres ciclistes, i a ella mateixa i no pot evitar somriure. La mínima mostra d'empatia a la seva reacció emocional, la resposta provoca un to vermellós que apareix a poc a poc en els 5 segons que ha durat la fugaç intersecció. Quantes vegades ha parlat amb la cara sense rebre resposta? Aquella vegada no ho havia pogut evitar. Quantes vegades haurà rebut una dosi ràpida de complicitat, un "flash" càlid. Mentres ell, al passar, es distreu pensant en aquella pobre dona boja, que no pot trobar gaires més opcions entre aquelles quatre parets i li diu en un moment on no calia que és un "cumba", i es va quedar tant tranquil·la, com si no ho hagués dit. Perdoni? Un cumba. Ah, un cumbaya? Un hippie? Perquè devia sentir la conversa l'altre dia amb la senyora 2,...