Realitat
Ara doblega’l, no cal que sigui per la meitat, doblega’l i prou. Tenim dos costats asimètrics dintre del mateix full.
De la mateixa manera que si et mires el braç dret i esquerre, moltes vegades diem que són contraris, però en realitat són només asimètrics, que formen part del mateix cos. Que estiguin un a un costat i l’altre a l’altre, no els converteix en contraris, ja que són diferents.
Torna a posar el full en la posició original, i ara doblega’l per la meitat perpendicular, exactament per la meitat. Si oblidem la línia que ha quedat marcada al mig anteriorment, ara si, tindrem dos costats iguals, però antagònics o contraris.
De la mateixa manera que si ens posem davant un mirall, i aixeques el braç dret, serà idèntic en quant a forma al braç de la “persona” del mirall, tot i que serà contrària, perquè en la persona del mirall serà el seu braç esquerra.
Tornem al full.
Ara ja tenim una marca en forma de creu (dels dos plecs que hem fet) i per tant tenim el full dividit en 4 espais, si partim del de baix a la dreta per exemple, a la seva esquerra tindrà el seu asimètric, a sobre seu tindràs el seu contrari, i en diagonal tindrà l’asimètric de l’oposat.
En un mirall tindríem el nostre braç esquerra i el dret, que són contraris, i a davant ens trobaríem el dret i l’esquerra de la persona del mirall.
Tornem al full un cop més, deixem ja els braços.
Ara veiem que tenim 4 trossos de paper que són tots diferents entre ells. Suposem que al full l’anomenem “realitat absoluta”. Sovint aquest concepte ens desborda ja que creiem viure en una realitat absoluta que no és accessible per nosaltres, tot i que si una part de la realitat en la que vivim es comparteix amb l’absoluta. Sinó fos així, tindria algun sentit parlar de realitat, i tindria algun sentit el coneixement que no fos lícit d’un lloc inexistent?
Hem partit la realitat en 4 dimensions (cada una de les dimensions, evidentment té les seves 3 dimensions espaials i la quarta temporal). Però anem a eludir conceptes físics i anem-nos a centrar en la part filosòfica de les 4 dimensions relatives (els quatre trossos de paper).
Tenim una realitat en la que vivim, la nostra, la que entenem com absoluta en un moment d’arrogància humana, i en realitat és una de les 4 relatives. Si partim d’aquest punt, tenim una realitat que és molt semblant a la nostra però que pot diferir en alguns aspectes, per exemple, intentem imaginar una realitat on els nostres amics són diferents, on estem fent estudis diferents, però en canvi estem vivint al mateix lloc i la nostra família és la mateixa.
Posem el cas en la realitat en que res es correspon a el que és ara. Tot, no és que sigui completament diferent, sinó que és completament contraria al que tenim ara. Un nas gros seria un nas petit, molta intel·ligència ens convertiria en ignorants absoluts i així successivament on res és el que és.
La última realitat seria una lleugera variació d’aquesta última, que segurament tindria més coses en comú amb la nostra realitat que no pas la realitat antagònica.
Llavors la pregunta és... la nostra realitat... quina de les 4 és. Com se quan, per exemple, vull prendre una decisió, quin serà el resultat? Perquè intentarem predir el resultat en funció de la realitat relativa en la que ens trobem, però desconeixent quina és la realitat en la que ens trobem... podrem pensar que el resultat sigui un altre.
Sigui com sigui, nosaltres tindrem la sensació de continuïtat, on només hi ha 1 dimensió amb un resultat possible, però tampoc podem entendre si en aquesta dimensió absoluta, ens podem moure entre realitats relatives.
Tot això són preguntes sense resposta, de fet, que jo suposi que hi ha aquestes 4 dimensions relatives es una resposta a una pregunta que no era necessària, de fet ni respon la no pregunta, perquè no diu absolutament res de res.
El que en vull treure de tot això (o quasi dir-ne, de res d’això, que són paraules buides) és que deixem de pensar que la realitat és quelcom limitat, quelcom molt previsible, ja que la complexitat d’aquest univers és superior a la comprensió humana.
Deixem-nos meravellar, deixem-nos sorprendre, i sobretot deixem-nos viure i escollir en la realitat que nosaltres escollim. Nosaltres decidim el següent pas, nosaltres som els conductors de la realitat, sigui quina sigui la carretera (la realitat relativa) nosaltres podem girar el volant.
Deixem-nos seduir...
Comentarios
Així de complexe és el món que intentem comprendre, limitant-lo en categories que consolen el nostre afany de saber, però que només ens aproximen d'una manera molt vaga a la realitat absoluta.
Per sort, sempre estarem oberts a entendre que hi ha altres realitats que s'escapen de la nostra visió.
Ets filòsof abans de començar la carrera=), en què et convertiràs d'aquí uns anys?