El despertar de Gaia

Al Dia tenen poques coses bones... ara tenen uns yogurs (me la suda com s'escrigui en català) amb trossos de fruita que estan "que-te-ca-gas" i valen 4 cèntims (metafòricament parlant [guinyo a en Joan]). Avui quan he obert la nevera al agafar als postres, he agafat el primer que tenia a mà, de prèssec. Quan l'obria m'he donat compte d'una cosa... He agafat el primer que m'he trobat. En quin moment de la meva vida he deixat d'escollir coses tant banals com escollir de quin sabor vols el yogur, quan en tens 5 més per escollir. En quin moment m'he deixat de preocupar per les petites decisions del dia a dia. En quin moment he deixat de controlar el que és tant fàcilment controlable, i en quin moment m'he deixat endur per el més bàsic dels bàsics: escollir un yogur. Me l'he hagut de menjar perquè ja estava obert, però demà potser n'agafo un altre. De maduixa.

Un Crossover és un creuament. Un "Crossover Ficcional" és quan dos personatges de diferents històries, o entorns o universos diferent (ficticis) separ ats, es troben en un món i interactuen entre ells. Com per exemple, al capítol de Bola de Drac que en Goku se'n va veure a l'Arale, o com per exemple el Super Smash Bros. on diferents personatges de Nintendo es troben, o el més recent Final Fantasy Dissidia, on molts personatges de diferents FF es troben en un sol Cd. Perquè tot això tant freak on la meitat de la gent que llegeix aquest blog ni li ve ni li va, o no saben de què va. Lo freak és lo de menys. El més important és el fet de fer un Crossover. Quantes vegades ens ha passat que hem barrejat històries increibles, de còmics, de novel·les, sèries, personatges reals en móns imaginaris... fer Crossovers és una funció creativa increible que potencia i parteix de tot el coneixement que ja tenim, tot allò que no hem inventat, sinó que hem aprés, per c...

Hi ha una substància molt perillosa que còrrer pel món. Encara no es sap qui l'està distribuïnt. Es coneixen els símptomes i es coneix una cura parcial. La substància en qüestió, els científics de la WESCA l'han anomenat "pocafeïna". És un inhibidor del Sistema Nerviós Central, augmenta l'atrofia muscular i disminueixen les capacitats cognitives, tals com memòria, percepció o atenció. En quant a la observació, si tens un familiar o amic que està tot el dia al sofà a l'ordinador o mirant la tele és que ha pres "pocafeïna". Si està tot el dia al bar amb els colegues, i no s'està encarregant de les seves responsabilitats és que té "pocafeïna". Si no es dutxa, no es pentina i es deixa la barba llarga perquè diu que "no té temps d'afeitar-se" és que ha pres una dosis alta de "pocafeïna". Encara no s'ha descobert si hi ha perill mortal, però es veu que pot causar pèrdues de temps mensual a llarg plaç. Que no causa ...

Ara fer un concert és més fàcil que abans. I no ho dic per moltes de les coses que esteu pensant, i dic per una altra (de quina manera m'ho he muntat per anar directe al que jo volia parlar, i no embolican-me amb altres històries sobre els concerts... si és que... dominio del lenguaje) Quan acaben els concerts, no acaben. La gent ja no marxa, perquè esperen el "bis". Ja forma com part de l'espectacle. Toquem 1 hora i mitja, que ens cridin el nom una estona, toquem 30 minuts més, que tornin a cridar i fem les dues últimes cançons. Es deuen dir. Abans el "bis" era un recurs que el públic demanava quan havien gaudit d'un espectacle sensacional. Ara ens hem acostumat a que es faci, i no ens hem acostumant, en canvi, de veure només espectacles sensacionals. Perquè molta gent et podria dir això "jo és que només vaig a veure gent bona, i segur que fan "bis". També ho fa la gent dolenta. Hem prostituit el bis, l'hem convertit en un complement ...

Hi ha un moment fatídic en tota vida d'un ordinador portàtil. De fet n'hi ha molts. Quan li mor la bateria... ooooohhh.... que és com si et rebenta el cor i has d'anar connectat a una màquina tota la vida. Sinó t'apagues. Però encara pot sobreviure. I molts altres moments dolents. Un moment fatídic és quan et salta una lletra del teclat, allo que fa "plop" o "plas" o "tx" depén d'on estigui fet el teclat. A Taiwan fan "plop", "plas" i "tx", no alhora, però com allà ho fabriquen tot, tot fa diferents sorolls, però tots els sorolls passen per allà. A mi em va saltar la tecla N. No et dones compte del que fas servir una lletra fins que la perds i la deixes de fer servir. La lletra N la fem servir molt. Sobretot quan volem dir que "No". No podia dir que no, i el que acabo de dir tampoc ho podia dir. Has de dir que si a tot. Si mama, si papa, si tu, si jo, si follem, si em masturbo, si per obligació, s...

I era aquell home que estava prenent un café a les 9 del matí mentres llegia el diari, i entra glopet i glopet deixava les ulleres i deixava el diari per poder fer una observació de l'entorn, i observar altre gent que feia glopets i glopets i llegia el diari. Un glopet malafortunat i despistat, mentres mirava als altres, va fer que la tassa xoqués amb les seves ulleres i es precipitessin al buït. Miraculosament, i dic, i de la manera que ho dic és important, miraculosament les ulleres no es van trencar. Sort, sort, sort! Pensava en veu mental el pobre home. Això és un avís, hauria d'anar a comprar-me una funda per protegir-les o em duraran quatre dies. Dit i fet (expressió molt maca catalana), es dirigeix a la òptica més propera, o sigui, la seva i compra una funda preciosa folrada amb cuir per dins i per fora. Doble de cuir, doble de protecció, va bromejar abans de cobrar-la la oftalmologa. Al matí següent al mateix bar, a la mateixa hora, amb el mateix diari (però el del dia...

Déu va crear el món en 7 dies: El primer dia va crear el dia i la nit, per ordenar al món. El segon dia va separar el cel de la terra. El tercer dia va aparèixer el color verd, i van aparèixer els arbres i les plantes. El quart dia va posar estrelles al cel per separar el dia de la nit i per separar les estacions. Va crear el sol i la terra perquè presidissin el dia i la nit. El cinqué dia va fer aparèixer animals que van poblar els mars i el cel i va ordenar-los que procreesin. El sisé dia va crear a l'home i a la dona, a la seva imatge i semblança, que dominarà per sobre de les altres espècies. El seté dia va descansar, que havia treballat molt. Mira que també... arriba a treballar un dia més i no estariem com estariem. Gràcies Déu per currar-t'ho d'aquesta manera, i potser no ho pilles perquè està escrit, però estic sient sarcàstic.

En els 6 anys que segueixo la sèrie, encara mai havia parlat d'ella, i sembla sorprenent ja que la gent del meu entorn sap que m'encanta. Perquè ara? Perquè s'ha acabat i sembla que el final ha suscitat certa polèmica. Molt mala crítica per part de la gent. A mi personalment m'ha costat, l'he vist 1 cop, hi reflexiones, la veus un segon cop, hi tornes a reflexionar i entens moltes coses. La gent s'ha deixat guiar per la fúria instantània dels últims 5 minuts del final, sense entendre tot el que han volgut transmetre. (No hi ha SPOILERS per la gent que vulgui veure la sèrie més endavant, no desvetllo res - complica la manera d'explicar-ho però ho intento). Primer de tot, tenim molt que agraïr a aquesta història de la petita pantalla. Podem dir que ens ha convertit a tots en filòsofs, en entenedors i teoritzadors de la vida. Ens ha fet pensar el que no ha aconseguit l'escola, la televisió, les pel·lícules, ni molts llibres! Hem pensat perquè davant de tant...

Des que som petits que no ens ensenyen a pensar amb lògica. Pensem que si, et diuen que dos objectes són antònims i quan penses, per exemple que fa sol, infereixes que no fa núvol, o que no plou! I viceversa. Perquè ens ensenyen que pluja és el contrari de sol. Com veiem els contraris van més enllà d'això. De fet, si fa sol és menys probable que plogui, però pot fer sol i ploure alhora, i hi haurà d'haver núvols per força en aquest cas, tot i que segons en quina zona de la pluja et trobis, pot ser que el núvol no el tinguis a sobre, i el tinguin els del poble del costat. Entre vida i mort, perquè hi hagi B hi ha d'haver hagut A, i A implica que B apareixerà, en aquest cas si són contraris perquè la presència d'un exclou a l'altre. Hi ha una seqüencialitat. No volia dir molt ni poc, només volia treure a la superfície una de les maneres amb la qual ens ensenyen a relacionar conceptes, segons si són sinònims o si són antònims, i tot i així, simplificant la nostra mane...