El despertar de Gaia

Mi punto de vista es el mejor! Desde mi punto de vista.

Música. Música i sexe, ho tinc al cap posat. La música no para, i segueixo pensant en sexe, amor, sexe, amor. Ja no ho entenc, de l'amor en vull sexe i del sexe en vull amor i crec que al final no tinc cap de les dues coses. No entenc res de res. El problema el tinc jo, i no l'altre gent. Para la música. Com polles sabia que arribariem tots plegat a la situaciò a la que estem? On estava escrit que pogués llegir el dia d'avui? Com sabia que "en qualsevol moment tot se'n podia anar a la merda" quan encara no entenia què era tot, ni com podia arribar d'anar-se'n a la merda. Tot és un puto vaixell que va a la deriva en un mar de merda, estem en la puta merda i l'únic que podem esperar és arribar a una merda que ens deixi clavats fins que ens la mengem sencera i poguem continuar navegant. Quina il·lusiò però que tothom creu està navegant en mars de llibertats i en mars de despreocupacions i en mars d'ignorància. Xavals, és un mar de mierda, no ho ve...

Benvinguts a la prostitució de la cultura! Avui com ho vols? un quadre ros amb els pits gegants, una escultura russa per petar-li el cul, una mica de música negra regordeta, o prefereixes un llibre moreno amb el cabell llarg? - Doncs em quedo amb el llibre, perquè és el que toca un cop a l'any. Jajaja que toca? Il·lús! No toca! Hem fet veure que toca però ho hem decidit en realitat per vendre més! Perquè no se si te'n dones compte però, fa 4 anys "el codi da vinci", fa 3 anys "àngels i dimonis", fa 2 "la catedral del mar", l'any passat "pilares de la tierra" i aquest any toca els d'en Larsson (los hombres bla bla bla). Fa uns quants van ser els Potter... És més senzill enganyar a 10 milions de persones que a 1 de sola. Només has de passar a tres programes de ràdio quin llibre és el que sembla que es vendrà més, per la tele un cop, i el boca a boca farà la seva funciò. Era rotund, ningú sabia de què anava (els més savis sabien que ...

Sovint, massa sovint em trobo amb aquestes senyals: Senyals que em diuen què no puc fer, sense donar-me alternatives. Senyals que em diuen que no puc continuar sense explicar-me perquè. Senyals que prohibeixen, fins i tot a on sempre has pogut entrar. Senyals que t'obliguen a quedar-te en un punt del teu camí i esperar a que tots els altres t'hagin passat per davant abans no puguis continuar avançant tu. Senyals que et limiten. Senyals que et diuen fins a on pots arribar. Una d'aquestes senyals es va quedar enganxada al meu coll i la vaig portar a sota la samarreta durant anys. Era com el típic collar que et regala la xicota i que és horrible i que si te'l deixes a casa et pregunta que "si no el portes perquè no t'agrada", i que perquè la gent no se'n rigui de tu l'amagues. Aquell dia anava a la platja i volia veure si el meu cos estava preparat perquè la gent el pogués veure. La meva sorpresa va ser quan al mirall hi vaig llegir una cosa ben difer...