A la mierda!

Música.

Música i sexe, ho tinc al cap posat.

La música no para, i segueixo pensant en sexe, amor, sexe, amor.

Ja no ho entenc, de l'amor en vull sexe i del sexe en vull amor i crec que al final no tinc cap de les dues coses. No entenc res de res. El problema el tinc jo, i no l'altre gent.

Para la música. Com polles sabia que arribariem tots plegat a la situaciò a la que estem? On estava escrit que pogués llegir el dia d'avui? Com sabia que "en qualsevol moment tot se'n podia anar a la merda" quan encara no entenia què era tot, ni com podia arribar d'anar-se'n a la merda.

Tot és un puto vaixell que va a la deriva en un mar de merda, estem en la puta merda i l'únic que podem esperar és arribar a una merda que ens deixi clavats fins que ens la mengem sencera i poguem continuar navegant.

Quina il·lusiò però que tothom creu està navegant en mars de llibertats i en mars de despreocupacions i en mars d'ignorància. Xavals, és un mar de mierda, no ho veieu?

Encenc la música un altre cop, mentres penso passa mitja nit, acabo de fer anys estirat a sobre el meu llit, sol i davant una pantalla. Segueixo sense entendre res veient com tot passa tal i com havia pensat. Simplement passa, sense que calgui que jo entengui perquè i perquè ho sabia.

Aquí em donc compte que el món no em necessita, però com jo el necessito a ell.

Necessito seguir entenent, i se que ENCARA QUEDA TEMPS.