El despertar de Gaia

Ma mare i totes les mares del món sempre ens han advertit des de petits: "no et posis el dit al nas, no siguis guarro!". O "renta't les mans desprès de orinar". Sobre aquesta segona frase, rentar-se les mans desprès de orinar, que no és el tema de l'entrada, però ja que se m'ha acudit, m'hi estenc. He pensat que era una absurditat, perquè jo em dutxo (de veritat ho faig) i la tinc neta. Així la guardo ben empaquetada a dintre uns calçotets, i a no ser que suis entre les cuixes amb una potència igualable a l'Amazones... allò es manté net. En canvi les mans s'embruten amb una facilitat, tant facil que segons desprès de rentar-les ja hi trobaries de tot. Així que jo sóc partidari de rentar-me les mans abans de orinar i no desprès. Fi del parèntesis. Doncs em preguntava perquè les mares ens diuen que no ens posem el dit al nas, i us parlaré del cas d'en Mario. He d'advertir que no té cap germà que es digui Luigi, no té germans de fet. Mar...

"No hi ha acte que pugui justificar aquestes accions policials, ni aquelles" Per petició popular i petició del meu propi ego, crec que feia falta escriure una cosa sobre tot plegat, sobre el que està passant. La veritat és que no ho havia fet per falta d'inspiració, per concentració dispersa, perquè no estava preparat per escriure alguna cosa semblant. De fet no ho estic. Demacràcia ve de "demacració", que és tot aquell tipus de persona que col·labora en aquesta democràcia. Demacració és la pèrdua de carn, sobretot per desnutrició. I crec que funciona perfectament la definició amb aquest tipus de gent, perden la carn i el cor per desnutrició humana. En fi, no em vull posar amb les diferents manques emocionals que pugui tenir un Mosso d'Esquadra, o la meva teoría de "l'extensió del penis", amb cert punt psicoanalític (problemes emocionals no resolts que creen una autoestima baixa, que es deriva a un sentiment de "penis petit", una rela...

- Nacida del descontento del propio autor ante su anterior entrada, y de la cobardía del mismo por miedo a eliminarla. Despecho literario. "el único momento en el que se encuentra consigo mismo es cuando se baña en su propio vómito". Cerraba a patadas las puertas de su cama, dejando aún en la almohada algunos cabellos de la última dama que se tumbó en ella. Putas eran todas las que se habían acercado a él, putas que disfrazaba de princesas para poder soportar lo que suponía estar con ellas. A la última la echó sin tiempo para despedidas. Solo hubo una princesa de verdad que acabó convirtiéndose en sapo. Una, una, una... y el desgraciado le regaló su alma. Ahora ya no llora. "Pide un deseo", le decía ella, y él sacaba todo el odio de dentro. "Pide un deseo", que esto siempre sea el principio. Pero nunca fué un principio, des de el primer beso, todo fue una despedida que se alargó demasiado. Él quiso decir adiós y ella dijo que jamás regresaría. Toda su vida...

Era un televisor grandioso, gigante: 70 pulgadas, ni más ni menos. Un tono negro satinado alrededor, con un márgen indestinguible a la pantalla, para que no quede la imagen enmarcada. Con luz ambiente que cambia de color en función del contenido del televisor, para que se estienda la luminosidad de la pantalla por la pared y no de sensación de que la imagen queda encajada en la caja boba. Sonido envolvente, HD, poderoso que te cagas, con puertos USB, HDMI y algunos otros que no se para qué sirven. Creo que es el mejor del mercado. No es el más grande, pero es el que tiene más prestaciones. No es el más grande, pero no lo quiero más grande, este es perfecto para verlo todo. En software, immejorable, diferentes modos para ir cambiando según el contenido. Delgada, tanto que parece anoréxica, Blue-Ray integrado y por supuesto 3D, sin gafas, la primera del mercado. Una buena marca, Sony, y su prepotencia no tiene límites, 10 años de garantía. Así porqué sí. En su nota de premsa al presentar...

"Se'ns escapa la llibertat per el forat que van dir que portava a ella" I això no se'ns pot discutir, volem que no ens compliquin la vida. I d'alguna manera la tecnologia ha vingut a suplir aquest forat, a aconseguir que no perdem el temps amb foteses que es poden fer soles i poder centrar-nos en allò que és verdaderament important. De veritat? El cas d'Internet, és una eina brutal, supercomunicativa, superinformativa, supermassiva i supercamuflada. Aquell espai que és la nostra habitació de la qual ens voldriem separar, obrim l'ordinador i ens trobem en un món immens, semireal, intens i nou. Internet crea milers de realitats alternatives, crea un nou tu, i mil nous tu si ho vols, pots ser el que vulguis i opinar sobre el que vulguis. Penso que un dels gran poders d'absorció de l'internet ve a partir d'aquí, relacionant-la amb la teoria de l'espai personal, amb internet desapareix completament aquesta barrera, ja no hi ha fronteres, el teu ...

"Pretty Woman és la democràcia!" La gent et sol tirar en cara que quan decideixes no votar, també perds el teu vot a la queixa. Sense voler entendre que justament la pretenció del no votar és la queixa. Tornem amb el tema del vot en blanc, però cadascú es queixa a la seva manera, i el vot en blanc és pro-sistema anti-partits, mentre que no votar és antisistema. Sense radicalismes i sense destrossar faroles com punkys, simplement no m'agrada la democràcia, és una prostituta molt cara i encantadora. Pretty Woman és la democràcia! Altra gent em diria que si preferiria sistemes com els que hi han hagut anteriorment, que no votar és l'acceptació incondicional de qualsevol altre sistema, acceptar que hi pugui haver una nova dictadura, i com n'és de fort aixo per tots aquells que han mort i lluitat per arribar fins on estem. Per tots aquells que estan morint i lluitant per arribar fins on som nosaltres... De cap manera, no és aquesta acceptació. Sovint la democràcia i el...

"El pitjor del tabac són les persones que el fumen" El que més em rebenta del tabac no és el càncer que provoquen, o la bronquitis, o les múltiples malalties asociades, que no són poques però no és el pitjor. El pitjor del tabac són les persones que el fumen, els fumadors. Són gent irrespectuosa que tiren els filtrs de la cigarreta un cop l'han acabat a qualsevol lloc. Un cop ells han obtingut el plaer s'obliden de tot i poden continuar amb la seva vida tranquil·lament, són uns egoïstes que només pensen en els seus vicis. Et faig un polvo i adiòs muy buenas que me'n vaig a dormir. Ni un petò de bona nit ni una carícia ni un t'acabo amb la boca. Això són els fumadors. I fins i tot quan són amics fumadors que els convides a casa teva per un àpat entranyable i mentre surten a fora a fumar no se'ls acudeix a cap dels cap-quadrats de demanar un cendrer. Què més dona! Els llanço al terra, total, no és el terra de casa meva, i total al dia següent qui ho haurà de...

"Una felicitació absurda, perquè si tant els molestava, perquè no es queixaven?" El món n'està ple, desgraciadament. I feia temps que no començava una entrada al blog d'aquest calibre, però un grup de subnormals perduts ho mereix. Perduts en el sentit en què no hi ha res a fer-hi, no hi ha substància gris, o utilitzant unes paraules que l'últim cop que recordo haver sentit era a en Norbert, "tenen l'encefal·lograma pla". Vaig destruir el "Denuncia Social", un antic blog meu, on em dedicava entrada rere entrada a cagar-me en les coses que em molestaven. A saco, sense miraments. El vaig destruir perquè poc a poc em vaig anar moderant, i les meves crítiques intentaven ser més integradores i constructives, però per algun tipus de nostàlgia vaig voler mantenir aquelles entrades, tot i que ja no formen part del meu pensament. Així vaig utilitzar la funció de blogger de "fusionar", i cronol·logicament es van col·locar totes les entrades ...

"Aquells que el miraven amb cert despreci tenien el cor glaçat" Amb tota la casa a l'esquena i reposant-la en un banc de les Rambles, a prop de la Font de Canaletes. Tot el que demana de limosna és per fer una inversió en l'important banc del tabac, i sovint jugant a la borsa de l'alcohol. I si sobre alguna moneda que pugui servir per alimentar-se, l'última de les seves necessitats. Un inconscient de la realitat, de tant gastar-la l'ha perdut. Qualsevol so de guitarra mediocre per ell resulta d'un valor excepcional. I sentint-la demana participar d'aquest art amb una composició pròpia. Amb els dits ferits i la veu trencada, crida i canta des del cor una cançó per aquella noia que el va abandonar deixant una carta sobre la taula. I ell i la seva ànima esclaten en flames. Cridant i cridant l'atenció dels vianants de la coneguda Rambla de Barcelona "En llamas! En llamas" i així seguia la seva ànima, cremant, rostida mentre aquells que el...

"Una gallina creua una carretera" , aquesta és la situació, i ara ve la pregunta que molts savis s'han fet i han anat responent al llarg dels temps: Perquè? Perquè la gallina creua la carretera?

Adéu terra del meu cor, que el verd dels teus camps mai s'esveixi, i el teu cel es mantingui blau en la meva falta, i l'olor de les teves plantes sempre bufi cap al nord. El vent fred que ens escalfa el cos, el vent que ens torna folla la ment, i dels teus licors en beurem i en farem sang, sang bona, de bona vida. Perquè a tu Empordà et porto allà on sóc, i la teva terra és un dolç repòs per tothom, i un servidor t'adora i t'admira encisat, perquè tu Empordà ets viu i ets d'or.

"El meu preferit, no obstant, seria el sabó de croquetes de la iaia" Avui em comentàven que fer sabó és molt senzill. Només necessites tres ingredients: Oli o algun tipus de greix, sosa cáustica i aigua. La conversa venia arrel del questionament de "on llençariem l'oli brut", aquell oli que ja has fet fregir uns quants cops. Tothom tenia claríssim que per les canyeries era terrible, i per la brossa és massa líquid i faria un merder de mil dimonis. Així que una alternativa ecològica era convertir-lo en sabó. Jo penso que no està malament, de fet hi ha moltes botigues que es dediquen a aquestes coses i tothom exclama la bona olor que fan només de passar-hi apro p. Se m'havia acudit que jo també podria fer el meu propi sabó, com a aquestes botiques, que el fan amb olor a farigola o a romaní, o sabó de menta si així ho prefereixes. I cada 30 ensabonades et cau un trosset de fulla de romaní que han usat per donar-li aquesta aroma. Així si jo ho fes amb els meus o...

"Una de les característiques que més em fascina del segle XXI és que trobes gent de tot tipus i de lo més extravagant". La pitjor part, i l'inici de tot el conflicte va ser quan el revisor d'aquell tren va demanar-li el bitllet de tren amb la impertinència que caracteritza als revisors. Ell que havia comprat el bitllet per un sol viatge, anada a Figueres i que portava la data d'aquell dia i la hora d'aquell tren trobava injusta la situació d'abús en la què el revisió li exigia amb un to d'arrogància que "havia d'haver estat validar per les màquines" tot i tenint en compte que l'hora, el dia i el model de tren ja estaven impresos en aquell cartró. Ell prop de la ofensa i lluny de fer-ho amb el mateix to li va deixar anar "Una de les característiques que més em fascina del segle XXI és que et trobes gent de tot tipus i de lo més extravagant, sovint els pots identificar en diferents èpoques de l'història de l'home encara que...