Consenso

"Aquells que el miraven amb cert despreci tenien el cor glaçat"

Amb tota la casa a l'esquena i reposant-la en un banc de les Rambles, a prop de la Font de Canaletes. Tot el que demana de limosna és per fer una inversió en l'important banc del tabac, i sovint jugant a la borsa de l'alcohol. I si sobre alguna moneda que pugui servir per alimentar-se, l'última de les seves necessitats.

Un inconscient de la realitat, de tant gastar-la l'ha perdut. Qualsevol so de guitarra mediocre per ell resulta d'un valor excepcional. I sentint-la demana participar d'aquest art amb una composició pròpia.

Amb els dits ferits i la veu trencada, crida i canta des del cor una cançó per aquella noia que el va abandonar deixant una carta sobre la taula. I ell i la seva ànima esclaten en flames. Cridant i cridant l'atenció dels vianants de la coneguda Rambla de Barcelona "En llamas! En llamas" i així seguia la seva ànima, cremant, rostida mentre aquells que el miraven amb cert despreci tenien el cor glaçat.

Sang negre surt de les teves ferides, sang negre surt dels talls d'una ànima que mai s'havia vist tant trencada. Una ànima que ha viscut una vida sencera però tant sols amb el record d'unes hores.

Aquells que sentien llàstima, aquells que el defugien per por al mal que els pogués fer, els espantava la seva cara vermella i arrugada per l'alt consum d'alcohol. Però aquell home només volia parlar, volia compartir per tornar-se a recordar a ell mateix que existia, per recordar-se que vivia, i que a més de ser un vagabund era una persona que vivia amb altres persones. Però som la gent que l'hem abandonat, que l'hem oblidat. I així ell s'ha perdut.

Consenso, es deia. Consenso, es va presentar. Qui sap si era el seu nom de veritat o tant sols una paraula que el definia millor que el seu nom de naixement. Consenso, potser la clau per la seva vida.

"Consenso" amb un mateix per a ser coherent, "Consenso" amb la resta del món per viure en pau.

En la meva memòria alguna de les teves frases, en la teva... el passat és mort.