Empordà (Impro Oral)

Adéu terra del meu cor,

que el verd dels teus camps mai s'esveixi,

i el teu cel es mantingui blau en la meva falta,

i l'olor de les teves plantes sempre bufi cap al nord.

El vent fred que ens escalfa el cos,

el vent que ens torna folla la ment,

i dels teus licors en beurem i en farem sang,

sang bona, de bona vida.

Perquè a tu Empordà et porto allà on sóc,

i la teva terra és un dolç repòs per tothom,

i un servidor t'adora i t'admira encisat,

perquè tu Empordà ets viu i ets d'or.