El despertar de Gaia

Sent jove, treballant amb jove, tenint contacte amb educadors, professors... i tota la panda del gremi te'n adones d'algunes coses. El discurs és molt senzill. Ens el sabem, l'aprenem i en sentim ultra-crítics, perquè tenim un discurs que és crític amb tot allò que ja era concebut anteriorment. Tenim discursos per tot: - Al Nadal el més important no són els regals - Hem d'acceptar als immigrants com si fossin d'aquí - La dona i l'home són iguals. Les dones que follen molt no són putes i els homes que follen molt no són uns triomfadors. - Hem de respectar a tothom - (no cal extendre-ho, ja s'entèn) I ens ho creiem, i ho prediquem com si fossim profetes. Només hem xupat com una puta esponja allò que hem de dir per no semblar immorals i per ser normals i socials amb tothom. Som la puta crema Però desprès de les paraules als actes hi ha un abisme que no ens atrevim a creuar. Som incongruents i irracionals, poc originals perquè fins i tot quan ens sentim super or...

"La pornografia degrada a les dones, ja que mostra com a figura un home que domina i sotmet" Quantes vegades heu sentit quelcom semblant? Jo forces, i recordo que un cop fa un parell d'anys amb un grup de companys vaig explicar perquè era absurd. No m'enrecordo quines eren aquelles raons que vaig donar, però ja que és un tema reincident, estic disposat a exposar-ne de noves. Per començar estem parlant d'una pel·lícula, i en quant a llibertat d'expressió es poden crear pel·lícules orientades a qualsevol públic. D'entrada ja considerem que les pel·lícules van orientades a homes, però amb el meu perdò, el sexe és sensual, i el sexe és sensual i penso que tant homes com dones necessiten de les dues parts. Així que una dona no té perquè sentir-se ofesa per una pel·lícula amb alt contingut explícitament sexual. És més, una pel·lícula on un home compleix amb ella i dues més alhora pot ser fantasiosa tant per H com per D. Altres persones diuen que afavoreix la des...

No cal que Déu existeixi perquè la vida et sorprengui, perquè el pur atzar de les circumstàncies ja és en si sorprenent i màgic. Desprès de quedar-me sorprés trobant-me un cop més (i amb aquest són 3) els candaus de la bicicleta al terra, just al lloc on els havia deixat (Sense bicicleta, evidentment), i desprès de cagar-me en tota la ciutat de Barcelona, país, raça, i posteriroment sentir-me d'una raça diferent. Desprès de no sentir cap mena de remordiment per tenir el sentiment de voler matar a 6.000.000 de gent sacrificant així només a 100 éssers dignes de ser anomenats persones per destrossar i desquartitzar a 5.999.900 escòria. Desprès de tot això em disposava a una estació concreta de Metro on només allà venen la tarjeta que passaria a utilitzar a partir de llavors en endavant. Perquè un no és tonto, i desprès de 3, ja t'han robat fins i tot la vençuda. Al dirigir-me cap a aquella estació vaig pensar "puc esperar uns quants dies, ja que encara tinc bitllets de fa tem...

La política és com la religió. És com, es refereix a una analogia, una analogia vaga i banal que no està lliure de crítiques, justament per la seva vaguetat i la poca concrecció de la comparació, però no és sinó interessant el fet de poder comparar. Creiem en Déu alguns de nosaltres. Cadascú en el seu, siguis judaista, cristià, islamista... Déu seria la política, i cadascuna de les tradicions religioses en seria el seu partit, cadascú te l'enfoca diferent, tots prediquen valors i realitat, tots prediquen un bé millor, un bé suprem. Tot i així hi ha gent que no creu en les institucions religioses, hi ha gent que creu que hi ha alguna cosa més, un Déu, un demiurg, un logos, un cosmos, energia, el que sigui però està clar que cap de les institucions ho pot explicar prou bé, o en volen treure un benefici. Hi ha gent que vota en blanc, els que resen a casa, els que saben que hi ha alguna cosa més però no saben què. Hi ha gent que definitivament ha deixat de creure en tot desprès de no v...

Quina és la diferència essencial entre el vot en blanc i no votar? El vot en blanc, suposadament (i segons m'han explicat, no ho he pogut acabar de comprovar jo mateix) el que fa és donar avantatge als partits majoritaris, ja que fa que hi hagi més nombre de votacions però no per a cap partit, així que el partit amb més vots hi surt guanyant. Votar en blanc és votar no res, amb poc criteri penso jo. Alguns diuen que "reivindiques la democràcia", però penso que reivindiques la democràcia quan estàs votant al partit que menys malament et cau, o el que més bé et cau. A mi particularment suposaria votar al que menys malament em cau. Suposo que a més a més, hauries de conèixer la varietat de partits i no limitar-se als 5 grans. També, suposadament, el que hauria de suposar el vot en blanc és tenir més cadires buides al Parlament. Per tant si un 50% dels vots són en blanc, al parlament hi hauria d'haver la meitat de gent, per tant no regalar tants sous. Tot i així, em sembl...

S'obre el teló: Surt Artur Mas dient amb un to humorístic "sóc un fracass at! El públic m'escolta però llavors venen els meus enemics i em tapen la boca! Jo em conformo en que la majoria absoluta de vosaltres em feu cas!" i deixa anar una llàgrima Es tenca el teló i es torna obrir: Apareix Josep Montilla plorant al terra, arrossegant-se com un cuc "si us plau! Torneu a confiar en mi un altre cop, us he fallat però no ho tornaré a fer, us donaré piruletes, globus, posaré l'autopista més barata, us pujaré els impostos, us necessito!". El públic exlcamava espantat davant els seus crits De cop a l'escenari apareix Alicia Sanchez Camacho i a patades el fa fora. Es posa a davant de tot de l'escenari, mira fixament a tothom als ulls i diu "Atención a todos, veo muchos imigrantes, muchos parados, muchos imigrantes parados y esto es el problema por el que este espectáculo no funciona, porqué el público no se ríe!" Es tenca el telo i l'aixaf...

Em sembla increible amb la banalitat que s'estan enfocant aquestes elecci ons. A la gent li suda la polla! Sentia per el carrer l'altre dia "jo votaré al partit aquell del president del Barça. Com es deia?" i el seu amic deia "en Laporta" i contestava l'altre "ah si aquest!" Què cony vol dir que votaràs a algú del qui no saps el nom, ni saps què vol fer per la teva puta Comunitat (amb perdò dels que volen posar-hi País a aquí). El gilipollisme és quelcom d'allò més estès. Com es pot votar indiscriminadament? Com es pot dir que "el sufragi universal és un dret necessari?". Com es pot permetre que tothom tingui el dret de votar? És inconcebible! Eren dos nois joves, amb carpetes d'universitat, en teoria amb uns mínims de coneixement i cultura. Quin fracàs! Quines idees més pobres! Quins cervells més cremats! Com pot haver-hi tanta gent que recolzi al partit CORI quan el president/a ensenya les tetes i el públic aplaudeix? És ve...

Suposo que faig tard en dir tot això, també perquè no he tingut temps, també perquè ara que ha acabat Octubre i comença Novembre cal fer un “remember” d’algunes situacions paral·leles que he viscut i amb una temàtica molt semblant. Octubre ha estat un mes de adéus i de pena, però també ha estat un mes de ràpida acceptació. Perquè no, el dol és bell i un ha d’aprendre a acomiadar-se i a saber reconèixer que les coses es mouen, que el món és foc i que la flama sempre canvia, que el riu mai és el mateix. Un gran home va dir en una entrevista a La Vanguardia “si no te renuevas en un mundo donde manda la innovación, estas muerto”. D’acord, era jo en una entrevista “fake”. La qüestió també és que una molt bona cançó de Bob Dylan diu que “els temps estan en canvi”. I això val per sempre. Per ara, per ahir, i per ara una altra vegada, que no és el mateix ara que he dit abans. Ell que va marxar a Escòcia en busca d’alguna cosa nova, una ruptura i un canvi per a sentir-se més feliç, menys ofegat...

Titular: Hallado joven de 22 años muerto en su casa. Eduard Molinet, de 22 años nacido en Figueras, ha sido hallado muerto en su casa a las 03:45 por sus vecinos. Las causas de la muerte aún siguen siendo un misterio para la policía científica. En el momento del encuentro llevaba ya 2 horas muerto. Se lo ha encontrado desnudo en su cama con manchas de sangre y esperma en su pene y zona pélvica. La primera hipótesis es que ha muerto por excesiva estimulación de su aparato reproductivo, por vicio de masturbación. Otra hipótesis viene dada por las extrañas marcas que se encuentran en su falo, que son parecidas a mordiscos, aunque podrían haberse hecho con uñas. La hipótesis de que una mujer le haya mordido el pene y se haya muerto desangrado. Dentro de esta hipótesis hay quienes opinan que la mujer ha decidido arrancarle el glande al haber él eyaculado en su boca, y por venganza lo haya matado de la peor manera. Todavía se tienen que hacer los análisis de la esperma pero hay quien conside...

Recordo aquella llibreria que fa cantonada a dalt de la Rambla de Figueres: Can Masdevall. Aquella llibreria que quedava tant a prop de casa, aquella llibreria on el meu pare anava a comprar el diari, on segueix comprant el diari, i segurament seguirà comprant el diari mentres segueixi la llibreria en peu. La llibreria ha canviat amb els anys, ha agafat un to més moderniste en la col·locació dels llibres i de les estanteries en comparació amb anys anteriors. Tot es veu més nou i radiant. Aquella porta de vidre que permetia veure tot el que hi havia a l'interior. Un cop creuada la porta, vaig agafar el diari i em vaig disposar a pagar. - Tu ets en Molinet no? El petit? - Si, si que sóc jo. Quina memòria - Déu meu! Com has canviat! Ets tot un home, com m'enrecordo de tu entrant cada setmana un parell de vegades a comprar llibres. Els devoraves. - Vaja... vaig deixar de fer-ho, però ara podriem dir que hi he tornat a agafar el vici. "Cada setmana entrant un parell de vegades...

Os acordáis cuando éramos pequeños? Cuando hacíamo s aviones de papel con los compañeros y decíamos aquello que, con ganas incansables de competición, se repetía en todas las clases del mundo: “A ver quién consigue que llegue más lejos”. Cada uno lo hacía a su manera, tuneando los detalles de ese planeador que debía llegar a las estrellas. Inocentemente, algunos lo pintaban, sin saber que la tinta del rotulador pesaba y mojaba aquel trozo de papel que debía volar. Pero a todos les causaba la misma sensación de que al dibujarle unos rayos ese iba a ir mas lejos. A veces algún corte, a veces algún alerón extra y a veces “una técnica que me enseñó mi primo para hacer los aviones diferente que va incluso mejor”. Inocentemente. Inocentemente todos antes de el gran momento de la competición empezábamos a echarle el aliento repetidas veces a la punta de ese avión, calentando la parte delantera, dando por fin por terminado el ritual de la construcción del aeroplano de papel. Quien sabe qué exp...

Dilluns: Es desperta a les 07:00. Es renta la cara, posa a fer-se un café i es vesteix. Pren el café, es renta les dents i agafa la bicicleta a les 07:30 per anar a la Univeristat. A les 14:00 acaba les classes i té mitja horeta per relacionar-se amb els companys abans no vagi a treballar. Parla amb la noia que li crida l'atenció, ella somriu. Són les 14:30 i ha d'anar a treballar. Arribar a les 15:00 menys 5. Es canvia i es posa la bata i treballa. Surt a les 22:00. A les 22:30 arriba a casa i es posa a mirar una pel·lícula, o potser a rentar la roba o dutxar-se o potser va a prendre alguna cosa ràpida amb algun amic. A la 01:30 es posa al llit, i a les 02:00 s'adorm desprès d'haver pres un got de vi. Dimarts: el mateix que dilluns Dimecres: el mateix que dimarts i que dilluns. Dijous: No canvia massa el panorama, com dimecres, dimarts i dilluns (cal a dir que la meva intenció era copiar i enganxar tots el que havia escrit el dilluns a cada dia de la setmana... quina r...

A ell li explotava la bragueta a la que va poder agafar-li un pit. Aquella agafada magistral amb una sola mà va abocar-li els records de tots els pits que havien agafat les seves mans. Els primers, en la seva adolescència quan a la seva amiga tot just se li estava aixecant el mugró, per ell va ser la més impactant. Ara eren els més magistrals. Sense vici, amb agressivitat i amb molta energia, aquell punt de unió va desestabilitzar el seu penis flàccid fins a tornar-lo una massa difícil de contenir en uns calçotets tant petits. Se la va treure. Li van venir nous records, quan abans d’entrar al bar ell buscava a la dona del bar, quan la va veure i va saber a l’instant que era ella, amb el cabell negre recollit amb una cua i amb un cigarro a les mans. El seu somriure imperfecte era el més perfecte que havia vist mai, encantador i únic. “Un Macallan de 10 anys” demanava ella amb tres copes buides que tenia al costat. “Que en siguin dos” va tallar “i pago jo” sentenciant. Ella va somriu...

I entres a la sala on ella mana, el seu paradís, el seu espai vital, on hi ha les seves normes. A la seva cuina. Aquella mirada profunda que ha vist més dels que els ulls de cap home voldrien veure, amb alguna cicatriu d’alguna tortura, alguna amenaça o algun perill de mort. Qui sap. No importa mentre ella oscil·la en la seva salut, palpant els límits no recomanats per sobre i per sota alhora. Marxa i sap que no és el seu lloc, però que és un pas necessari en el seu camí. La certesa o incertesa de les seves decisions no estan clares en un futur que ja és present. I arriba aquella que amb tot el seu amor delecta als sentits de aquells que s’apropen a ta star-la, a la tarda, amb la cara massa arrugada per la seva joventut, però amb una tendresa a la mirada d’amor incondicional, amaguen un record dolorós i amarg del passat. I aquella persona amb un càncer avançat, amb la pell cremada de la radiologia que està a punt de morir perquè la seva gola li ha crescut el doble del natural a c...

Anal Banal Cagarro Distància Esperma Fustigar Gayolo Había una vez un barquito chiquitito Interessant... Jirona Kh7 Limfoma Moli el Sexy Nocturnitat Otra vez Sam, tócala otra vez. Pintura inflamable Qamins, que ara s’esvaeixen Respecte Sense respecte Transvestit Un dia, vaig pensar en tu. La resta de dies de la meva vida els he necessitat per oblidar-te Va-gi-na Wally, donde estàs? Vuelve con nosotros! Xantatge emocional Yndiana Jones Ze acabo!

Potser perquè la meva infància segueix jugant en les teves platges, i per estima que sento per tu, que m’agrada sentir com t’om plen de joia, tanta com joia tinc al cor sempre que m’aculls en els teus braços blau fosc. Com m’agrada sentir-ne coses de tu, poesies i cançons que t’enyoren i et volen. Com el senyor Serrat, que et canta i t’alça fins que et toques amb el cel al capvespre quan es torna roig. Al 1971 ens delectava amb la vida mediterrània, una vida de la qual no podia ni volia fugir, on hi guarda els records d’amor i desamor. Et canta i t’enganya, és home de mar, és home del Mediterrani. Va néixer per besar-te, ets l’amant de tot home, vestida amb faldilles blanques. I els que naixem al teu costat, com ho sabem que volem morir al mateix lloc al que ens vas donar vida. Perquè ets el nostre inici i el nostre fi. Poesia i paraules que queden marcades, que guarden un sentiment. Qui m’ha de dir que desprès d’això, al 1988, neixo jo i neix una altra cançó que porta el mateix títol ...

Hi ha teories molt poc contrastades, per no dir absurdes i faltar el respecte a la gent que s’ho creu tot, sobre com es desenvolupa la teva personalitat en funció del dia en el qual has nascut, també és important l’any, però sobretot és important la franja entre dies per veure quines constel·lacions s’havien col·locat per sobre el teu cap mentre sorties de la vagina de la teva mare. Astrologia. Txernòbil va ser construïda al 1977 a Ucraïna, i fins al 1983 van anar posant en marxa progressivament quatre dels primers reactors. Cada un d’aquest tenia la capac itat de produir 1.000 MW de potència. Estava previst fer-ne 6. El 26 d’abril del 1986 es van proposar realitzar una prova per millorar la seguretat del reactor. A causa d’aquesta prova, es va experimentar una pujada de potència extremadament ràpida. Quan van intentar voler controlar la situació, ja era massa tard, es va formar un núvol d’hidrogen dintre el nucli que va fer volar el reactor, i van començar a emetre’s productes de la f...

Imagina un full en blanc Ara doblega’l, no cal que sigui per la meitat, doblega’l i prou. Tenim dos costats asimètrics dintre del mateix full. De la mateixa manera que si et mires el braç dret i esquerre, moltes vegades diem que són contraris, però en realitat són només asimètrics, que formen part del mateix cos. Que estiguin un a un costat i l’altre a l’altre, no els converteix en contraris, ja que són diferents. Torna a posar el full en la posició original, i ara doblega’l per la meitat perpendicular, exactament per la meitat. Si oblidem la línia que ha quedat marcada al mig anteriorment, ara si, tindrem dos costats iguals, però antagònics o contraris. De la mateixa manera que si ens posem davant un mirall, i aixeques el braç dret, serà idèntic en quant a forma al braç de la “persona” del mirall, tot i que serà contrària, perquè en la persona del mirall serà el seu braç esquerra. Tornem al full. Ara ja tenim una marca en forma de creu (dels dos plecs que hem fet) i per tant tenim el ...

4:30 – Ens despertem, no ens podem creure que sigui tant aviat. Mentre ens canviem dintre el sac, ja que a fora la temperatura és extremadament freda. Tampoc ens podem creure que sentim gent, i veiem lots que comencen a pujar. Posem a bullir aigua i posem sobrets de pasta a la Carbonara. Si en Juan Palomo s’aixequés i veies a la gran quantitat d’excursionistes que mengen de la seva merda. Excursionistes i estudiants, és el seu mercat clau. Posem més aigua a bullir i posem uns sobres de Capuccino. Una beguda calenta per començar el dia...matinada, està bé. La pasta ha quedat crua, però és el que hi ha per menjar. 5:30 – Tenim la motxilla plena de barritas, gelatina de maduixa/cola energètica i fruits secs. Seran el menjar per tot el dia. Aigua. Sobretot aigua. Comencem a caminar. 7:00 – A mitja pujada fins el Portillón (la primera pujada) em cago. M’estic cagant. I cago. Em cago en l’Aneto. Poc desprès ja ens posem els grampons, ja trobem neu. Un dels companys fa el comentari que aquest...

Quan em vas abraçar al veure’m em vaig emoc ionar. Jo no esperava trobar-te Vaig recordar la última vegada que algú m’havia abraçat així Vas ser tu, 6 mesos abans, quan ens vam conèixer i alhora ja ens estàvem separant. Vam ser una explosió, uns màrtirs de la nostra pròpia desgràcia. Vam ser dos compostos necessaris per explotar. I va ser trobar-nos i començar-nos a separar. Odiats per tots, odiats perquè ningú és foc, i perquè l’aigua, en veure’ns es posa a plorar. Som el sol, partit en dos, sóc la matinada, tu ets el vespre, dins el mateix astre no hi ha lloc pels dos al mateix temps. I ho sabem més bé que ningú, per això, quan em vas abraçar al veure’m em vaig emocionar. Perquè se que fins i tot quan ens estem separant, ens podem tornar a ajuntar.

Surt de casa a la hora justa. Ni més tard, ni abans. Sap el que ha de fer i el temps que necessita per fer-ho. Surt ràpid, al seu ritme habitual. Va a un caixer, no funciona. Prova amb un altre, aquest no li agafa la targeta. Prova amb un tercer. Aquest no està operatiu els caps de setmana. En serio? Caixers no operatius els cap de setmana? Va a l’estació de tren. Sap que si perd el tren, es perd la reunió, i si algú es perd la primera reunió de feina, ja es pot acomiadar de treballar a aquell lloc. La reunió estava posada des de mesos abans i tothom ja havia confirmat la seva assistència. A l’estació no li accepten la targeta. Es veu que no es pot pagar amb targeta. No tothom té sempre 25 euros a la cartera. Surt, sap que fa tard, troba un caixer, per fi pot treure els diners. Tot i que el caixer no es dona la pressa que podria donar-se. Corre, ara corre i quasi vola. No hi ha temps d’agafar el bitllet, però almenys si l’enganxen al tren ho podrà pagar. Perquè sinó el farien baixar de...

Desprès d'un matí de feina en la qual mai surts a la hora que et paguen, sinó més tard, perquè amb el temps que tens mai n'hi ha prou si vols que les coses es facin bé. Surts, cansat, tard i amb ganes de pensar en moltes coses que no siguin la feina... la bici no hi és. La bici no hi és! La bici que fa un mes que t'has comprat. La mateixa bici amb la qual et van posar una multa que encara has de pagar. Ara també has de pagar la bici, un altre cop. Perquè no et quedi cap dubte de que te l'han robat et deixen un candau de seguretat rebentat allà al terra. Un dels 3 candaus que et vas comprar, 3 perquè vas pensar, amb 1 de sol et robaran la bici. Et tornes a equivocar, 3 no són suficients. Potser hauries de comprar un candau sense bicicleta, i lligar el candau a l'arbre, segur que també te'l robarien. Penso que hi ha imbècils que no es dediquen a robar objectes per vendre'ls sinó pel rep te de robar-los. Me'ls imagino pensant "Anem a rebentar 3 candaus...

Voltant per vídeo chats en ruleta ja no deixes de sorprendre't. La ratio és molt bàsica, per cada 2 persones que et trobes, et trobes una polla masturbant-se, amunt i avall, rítmicament, com si fos un instrument de percussió que no pogués perdre el ritme, i sempre l'hagués de mantenir constant. La reacció de la gent és sempre de rebuig o almenys això extrapol·lo que passa a totes les cases, vist que als companys amb els que he passat per aquesta amarga experiència posen la mateixa cara que jo, i ràpidament canviem de persona. La pregunta és... que passa quan es troben una polla i un penis? És el seu objectiu? Una masturbació homosexual a distància amb un desconegut a qualsevol lloc del món? Potser si que és una manera més gratificant de satisfer els desitjos onanistes dels homosexuals solitaris. També de tant en quant hi va a parar alguna dona, tot i que és molt poc habitual que et trobis a una dona ensenyant els pits o masturbant-se. El que vol dir que també hi ha heterosexual...

(He tornat! Tinc ordinador amb totes les tecles, per fi) Aquella noia que s'està a punt de creuar amb tu a la distància i veu com fas la pujada més atrafegat i a més en contra direcció esquivant peatons i altres ciclistes, i a ella mateixa i no pot evitar somriure. La mínima mostra d'empatia a la seva reacció emocional, la resposta provoca un to vermellós que apareix a poc a poc en els 5 segons que ha durat la fugaç intersecció. Quantes vegades ha parlat amb la cara sense rebre resposta? Aquella vegada no ho havia pogut evitar. Quantes vegades haurà rebut una dosi ràpida de complicitat, un "flash" càlid. Mentres ell, al passar, es distreu pensant en aquella pobre dona boja, que no pot trobar gaires més opcions entre aquelles quatre parets i li diu en un moment on no calia que és un "cumba", i es va quedar tant tranquil·la, com si no ho hagués dit. Perdoni? Un cumba. Ah, un cumbaya? Un hippie? Perquè devia sentir la conversa l'altre dia amb la senyora 2,...

Al Dia tenen poques coses bones... ara tenen uns yogurs (me la suda com s'escrigui en català) amb trossos de fruita que estan "que-te-ca-gas" i valen 4 cèntims (metafòricament parlant [guinyo a en Joan]). Avui quan he obert la nevera al agafar als postres, he agafat el primer que tenia a mà, de prèssec. Quan l'obria m'he donat compte d'una cosa... He agafat el primer que m'he trobat. En quin moment de la meva vida he deixat d'escollir coses tant banals com escollir de quin sabor vols el yogur, quan en tens 5 més per escollir. En quin moment m'he deixat de preocupar per les petites decisions del dia a dia. En quin moment he deixat de controlar el que és tant fàcilment controlable, i en quin moment m'he deixat endur per el més bàsic dels bàsics: escollir un yogur. Me l'he hagut de menjar perquè ja estava obert, però demà potser n'agafo un altre. De maduixa.

Un Crossover és un creuament. Un "Crossover Ficcional" és quan dos personatges de diferents històries, o entorns o universos diferent (ficticis) separ ats, es troben en un món i interactuen entre ells. Com per exemple, al capítol de Bola de Drac que en Goku se'n va veure a l'Arale, o com per exemple el Super Smash Bros. on diferents personatges de Nintendo es troben, o el més recent Final Fantasy Dissidia, on molts personatges de diferents FF es troben en un sol Cd. Perquè tot això tant freak on la meitat de la gent que llegeix aquest blog ni li ve ni li va, o no saben de què va. Lo freak és lo de menys. El més important és el fet de fer un Crossover. Quantes vegades ens ha passat que hem barrejat històries increibles, de còmics, de novel·les, sèries, personatges reals en móns imaginaris... fer Crossovers és una funció creativa increible que potencia i parteix de tot el coneixement que ja tenim, tot allò que no hem inventat, sinó que hem aprés, per c...

Hi ha una substància molt perillosa que còrrer pel món. Encara no es sap qui l'està distribuïnt. Es coneixen els símptomes i es coneix una cura parcial. La substància en qüestió, els científics de la WESCA l'han anomenat "pocafeïna". És un inhibidor del Sistema Nerviós Central, augmenta l'atrofia muscular i disminueixen les capacitats cognitives, tals com memòria, percepció o atenció. En quant a la observació, si tens un familiar o amic que està tot el dia al sofà a l'ordinador o mirant la tele és que ha pres "pocafeïna". Si està tot el dia al bar amb els colegues, i no s'està encarregant de les seves responsabilitats és que té "pocafeïna". Si no es dutxa, no es pentina i es deixa la barba llarga perquè diu que "no té temps d'afeitar-se" és que ha pres una dosis alta de "pocafeïna". Encara no s'ha descobert si hi ha perill mortal, però es veu que pot causar pèrdues de temps mensual a llarg plaç. Que no causa ...

Ara fer un concert és més fàcil que abans. I no ho dic per moltes de les coses que esteu pensant, i dic per una altra (de quina manera m'ho he muntat per anar directe al que jo volia parlar, i no embolican-me amb altres històries sobre els concerts... si és que... dominio del lenguaje) Quan acaben els concerts, no acaben. La gent ja no marxa, perquè esperen el "bis". Ja forma com part de l'espectacle. Toquem 1 hora i mitja, que ens cridin el nom una estona, toquem 30 minuts més, que tornin a cridar i fem les dues últimes cançons. Es deuen dir. Abans el "bis" era un recurs que el públic demanava quan havien gaudit d'un espectacle sensacional. Ara ens hem acostumat a que es faci, i no ens hem acostumant, en canvi, de veure només espectacles sensacionals. Perquè molta gent et podria dir això "jo és que només vaig a veure gent bona, i segur que fan "bis". També ho fa la gent dolenta. Hem prostituit el bis, l'hem convertit en un complement ...

Hi ha un moment fatídic en tota vida d'un ordinador portàtil. De fet n'hi ha molts. Quan li mor la bateria... ooooohhh.... que és com si et rebenta el cor i has d'anar connectat a una màquina tota la vida. Sinó t'apagues. Però encara pot sobreviure. I molts altres moments dolents. Un moment fatídic és quan et salta una lletra del teclat, allo que fa "plop" o "plas" o "tx" depén d'on estigui fet el teclat. A Taiwan fan "plop", "plas" i "tx", no alhora, però com allà ho fabriquen tot, tot fa diferents sorolls, però tots els sorolls passen per allà. A mi em va saltar la tecla N. No et dones compte del que fas servir una lletra fins que la perds i la deixes de fer servir. La lletra N la fem servir molt. Sobretot quan volem dir que "No". No podia dir que no, i el que acabo de dir tampoc ho podia dir. Has de dir que si a tot. Si mama, si papa, si tu, si jo, si follem, si em masturbo, si per obligació, s...

I era aquell home que estava prenent un café a les 9 del matí mentres llegia el diari, i entra glopet i glopet deixava les ulleres i deixava el diari per poder fer una observació de l'entorn, i observar altre gent que feia glopets i glopets i llegia el diari. Un glopet malafortunat i despistat, mentres mirava als altres, va fer que la tassa xoqués amb les seves ulleres i es precipitessin al buït. Miraculosament, i dic, i de la manera que ho dic és important, miraculosament les ulleres no es van trencar. Sort, sort, sort! Pensava en veu mental el pobre home. Això és un avís, hauria d'anar a comprar-me una funda per protegir-les o em duraran quatre dies. Dit i fet (expressió molt maca catalana), es dirigeix a la òptica més propera, o sigui, la seva i compra una funda preciosa folrada amb cuir per dins i per fora. Doble de cuir, doble de protecció, va bromejar abans de cobrar-la la oftalmologa. Al matí següent al mateix bar, a la mateixa hora, amb el mateix diari (però el del dia...

Déu va crear el món en 7 dies: El primer dia va crear el dia i la nit, per ordenar al món. El segon dia va separar el cel de la terra. El tercer dia va aparèixer el color verd, i van aparèixer els arbres i les plantes. El quart dia va posar estrelles al cel per separar el dia de la nit i per separar les estacions. Va crear el sol i la terra perquè presidissin el dia i la nit. El cinqué dia va fer aparèixer animals que van poblar els mars i el cel i va ordenar-los que procreesin. El sisé dia va crear a l'home i a la dona, a la seva imatge i semblança, que dominarà per sobre de les altres espècies. El seté dia va descansar, que havia treballat molt. Mira que també... arriba a treballar un dia més i no estariem com estariem. Gràcies Déu per currar-t'ho d'aquesta manera, i potser no ho pilles perquè està escrit, però estic sient sarcàstic.

En els 6 anys que segueixo la sèrie, encara mai havia parlat d'ella, i sembla sorprenent ja que la gent del meu entorn sap que m'encanta. Perquè ara? Perquè s'ha acabat i sembla que el final ha suscitat certa polèmica. Molt mala crítica per part de la gent. A mi personalment m'ha costat, l'he vist 1 cop, hi reflexiones, la veus un segon cop, hi tornes a reflexionar i entens moltes coses. La gent s'ha deixat guiar per la fúria instantània dels últims 5 minuts del final, sense entendre tot el que han volgut transmetre. (No hi ha SPOILERS per la gent que vulgui veure la sèrie més endavant, no desvetllo res - complica la manera d'explicar-ho però ho intento). Primer de tot, tenim molt que agraïr a aquesta història de la petita pantalla. Podem dir que ens ha convertit a tots en filòsofs, en entenedors i teoritzadors de la vida. Ens ha fet pensar el que no ha aconseguit l'escola, la televisió, les pel·lícules, ni molts llibres! Hem pensat perquè davant de tant...

Des que som petits que no ens ensenyen a pensar amb lògica. Pensem que si, et diuen que dos objectes són antònims i quan penses, per exemple que fa sol, infereixes que no fa núvol, o que no plou! I viceversa. Perquè ens ensenyen que pluja és el contrari de sol. Com veiem els contraris van més enllà d'això. De fet, si fa sol és menys probable que plogui, però pot fer sol i ploure alhora, i hi haurà d'haver núvols per força en aquest cas, tot i que segons en quina zona de la pluja et trobis, pot ser que el núvol no el tinguis a sobre, i el tinguin els del poble del costat. Entre vida i mort, perquè hi hagi B hi ha d'haver hagut A, i A implica que B apareixerà, en aquest cas si són contraris perquè la presència d'un exclou a l'altre. Hi ha una seqüencialitat. No volia dir molt ni poc, només volia treure a la superfície una de les maneres amb la qual ens ensenyen a relacionar conceptes, segons si són sinònims o si són antònims, i tot i així, simplificant la nostra mane...