Abraçades
ionar.Jo no esperava trobar-te
Vaig recordar la última vegada que algú m’havia abraçat així
Vas ser tu, 6 mesos abans, quan ens vam conèixer i alhora ja ens estàvem separant.
Vam ser una explosió, uns màrtirs de la nostra pròpia desgràcia.
Vam ser dos compostos necessaris per explotar.
I va ser trobar-nos i començar-nos a separar.
Odiats per tots, odiats perquè ningú és foc, i perquè l’aigua, en veure’ns es posa a plorar.
Som el sol, partit en dos, sóc la matinada, tu ets el vespre, dins el mateix astre no hi ha lloc pels dos al mateix temps.
I ho sabem més bé que ningú, per això, quan em vas abraçar al veure’m em vaig emocionar.
Perquè se que fins i tot quan ens estem separant, ens podem tornar a ajuntar.
Comentarios