Abraçades

Quan em vas abraçar al veure’m em vaig emocionar.

Jo no esperava trobar-te

Vaig recordar la última vegada que algú m’havia abraçat així

Vas ser tu, 6 mesos abans, quan ens vam conèixer i alhora ja ens estàvem separant.

Vam ser una explosió, uns màrtirs de la nostra pròpia desgràcia.

Vam ser dos compostos necessaris per explotar.

I va ser trobar-nos i començar-nos a separar.

Odiats per tots, odiats perquè ningú és foc, i perquè l’aigua, en veure’ns es posa a plorar.

Som el sol, partit en dos, sóc la matinada, tu ets el vespre, dins el mateix astre no hi ha lloc pels dos al mateix temps.

I ho sabem més bé que ningú, per això, quan em vas abraçar al veure’m em vaig emocionar.

Perquè se que fins i tot quan ens estem separant, ens podem tornar a ajuntar.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Al partir

Arden