El despertar de Gaia

Tic, tac, tic, tac, ara ve tic? "Tinc temps" pensava, i tot es metamorfitza en "vaig just però puc". Puc. Pero el temps passa, i segueixo pensant i metamorfitzant els meus pensaments a algun lloc que no és on estic ara. Miro amunt, miro el més amunt que puc. Objectius, un fi. No deixo de mirar amunt i busco en tot el camp visual una manera d'arribar-hi. No la trobo, senyal de que no és el moment de trobar-la, tampoc ho era fa un any, ni fa dos. He d'esperar? Ho se, focalitza els teus pensaments en el millor que pots fer ara: Seguir aprovant. És el meu futur no? M'agrada, però no porta al lloc que mires. Porta a un bon lloc, porta a on desitjaves, però no a on somies. Porta a un lloc realista si més no. Un lloc real. Però les idees segueixen volant i als fulls les lletres marxen, no volen quedar-se. Vaig dir que no beuria cap dia mentres estiguès d'exàmens, realment m'ho vaig creure. Em vaig creure moltes coses de les que vaig dir i encara segueix...

Qui? On? 2 preguntes, no em vull complicar més. On está? i qui pot ser? 260 contactes al messenger. 130 amics al facebook. 5 persones connectades habitualment al gmail. I NINGÚ (repeteixo) amb NINGÚ (possible exageració dels fets reals) vols dir alguna cosa. Tanta gent, tants anys, tantes companyies, tantes persones conegudes. I tot perqué? Per arribar a aquest iceberg, aquest costat fred, aquesta soledat que tots compartim desde la nostra pantalla, desde la nostra habitació. Tanta gent i ningú amb qui parlar. Ay ay ay ay ay ay ay, a on están? ayayayayayayay els meus amics? On està la gent que ni tant sols he conegut però que estaran aquí? Com es diuen? Com seran? 400 persones, i no et surten les paraules, no et surt aquesta hipocresia per preguntar com estan. Prefereixes la veritable soledad, que no la falsa sensació de companyia. Toques de peus a terra, els dits apunten al cel. No et preocupis, perqué dels que més et preocupen, ja ho saps com estan. I els que falten per venir, ja arr...

Us heu fixat mai en les loteries? No les criticaré, o almenys no avui, no vull criticar les de qualitat encara. Ara anirem per les mierda loteries, les de barri, les de l'equip de futbol, les que et fan comprar encara que no vulguis, la dels nens pel carrer rallant en que val 2 euros i que pots guanyar una bici. Moments en els que odies ser familiar d'algú, amic, persona. Perqué cony a cada butlleta hi ha 5 números? És matemàticament, estadísticament i probabilísticament absurd. Posarem u n exemple fàcil: - Una suposada loteria que només té 20 números, repartits en 4 butlletes (els avispats aquí haureu notat que cada butlletí té 5 números). 4 Butlletes que han comprat 4 persones. Per tant tenen un 25% de probabilitats de que els hi toqui (5 números dividit entre 20). És hipotetic, a cap loteria hi ha un 25%, ni tant sols un 1%. - Ara anem a la meva teórica loteria. 4 números en 4 butlletes, 4 persones compren. 25% de probabilitats de que toqui. Collons! Que no es el mateix??? P...

Pava, vas del pal de que hi ha d'haver un lloc al món per tothom, i compartir tot el que tenim i només d'arribar a la bilioteca et largues al bar, i tornes al cap d'1 hora i per pillar les coses i najar cap a casa. Durant aquest temps unes 10 persones han estat donant voltes per la biblioteca per buscar un lloc on fer feina de veritat. Si vols parlem de principis. I si no t'agraden els meus principis, en tinc uns altres. Tu tens principis? Són hippies?

La perfecció és un mite. Res més lluny de la realitat, a qui se li va acudir mai ni tant sols pensar-ho!? És fàcil combatre un argument tant pobre que la seva única funció seria de nick al messenger o com a molt una portada per un fotolog. Maco però incert! Així amb un simple "deixar de cercar la perfecció és com renunciar a la vida" n'hi ha prou. La perfecció no és que no hi hagi mitjans per trobar-la, simplement que el que s'intenta és cada cop apropar-s'hi més, exponencialment, com un 0'999999 que mai arriba a 1 però sempre es van afegint nous. Cada cop més aprop però mai volent arribar, perquè una cosa és clara, el dia que arribi la perfecció ja no hi haurà motius per viure. No volem un món perfecte, volem un món imperfecte però que es sostingui. Això si, mai parar d'afegir 9. Tot i que referit a la perfecció (mayor grado de bondad o exceléncia en su línea) hauriem d'establir uns criteris. Pperqué es pot ser tant perfecte antipàtic com un perfecte ...

Nom: Moli Cognoms: el Sexy Edat: 20 i... Sexe: Si, si us plau, ara. Teléfon: Pseeeei a tu te'l donaré... Formació Académica: La que té tothom i no tant tothom, però molta gent si. Formació Complementária: Técnic en foros per fer currículums. Experiència: És el que vinc a buscar, mai podré omplir aquesta part sense començar a aprendre. Idiomes: 4, uno, deux, three, quatre. Nivell: Hm, Ne lo see? Objectius Personals: Salvar el món, que no són pocs. Qualitats: (totes a l'Annex 1 i 2) Defectes: - Interessos: T'interessen els meus interessos? Llavors tu posariess "jo", o sigui mi, posant "tu". Disponibilitat: Cada dia, no m'importa viatjar, no m'importa l'horari. Alguna cosa a afegir: Si, esclar! Que no tot el que em preguntes em sembla important pel que he de fer. Has provat mai de fer un currículum? Et sents idiota recordant coses que has fet que és com si no ho haguessis fet mai només per omplir un paper on digui que jo sóc millor que els altre...

Tinc 115 amics al facebook. Sóc feliç, ja no estaré mai més sol.

Lo reconozco, estoy hecho un xaval, un niñato, un bandarrilla. Lo he estado esperando, quería ir a ver a los Reyes Magos, y que me tiraran caramelos. Lo he estado esperando pero con vaga felicidad. Pero algo me ha salido mal este año, el que estaba viendo como lo miraban era yo. Desde esta perspectiva ves muchas cosas: niños que definitivamente son felices, adultos que definitivamente son igual de felices que estos niños, adultos que son felices a través de los ojos de sus hijos, y gente que está allí porqué toca, porqué es el dia. Pasa la noche, y al día siguiente llegas donde estan los regalos, los abres. Al principio me da igual el tipo de polla que esté dentro, no es lo que te quieres comer, tienes otras cosas en la cabeza. "Se'n anirà? No és una merda d'aquestes de Peter Pan, no tinc por a crèixer. Però és cert que la vida em podrà treure aquest ull brutalment absurd? Serè com la majoria que creix, trist i brut, trist i infeliç, trist i sense res del que vas crear, tr...

-Quien es? Un puto ninyato que ha tocat el timbre i s'ha largat. I què esperàveu? És el primer dia de l'any. A mi és que m'agrada començar malament l'any, sabeu?