Hola? Hola? Me oyes? No te oigo? Se corta!
Qui? On?
2 preguntes, no em vull complicar més.
On está? i qui pot ser?
260 contactes al messenger.
130 amics al facebook.
5 persones connectades habitualment al gmail.
I NINGÚ (repeteixo) amb NINGÚ (possible exageració dels fets reals) vols dir alguna cosa. Tanta gent, tants anys, tantes companyies, tantes persones conegudes. I tot perqué? Per arribar a aquest iceberg, aquest costat fred, aquesta soledat que tots compartim desde la nostra pantalla, desde la nostra habitació. Tanta gent i ningú amb qui parlar.
Ay ay ay ay ay ay ay, a on están? ayayayayayayay els meus amics? On està la gent que ni tant sols he conegut però que estaran aquí? Com es diuen? Com seran?
400 persones, i no et surten les paraules, no et surt aquesta hipocresia per preguntar com estan. Prefereixes la veritable soledad, que no la falsa sensació de companyia. Toques de peus a terra, els dits apunten al cel.
No et preocupis, perqué dels que més et preocupen, ja ho saps com estan. I els que falten per venir, ja arribaran.
Sort...

Comentarios