Connexió
(Aquest va ser el primer conte que vaig escriure, ara fa 12 anys, que recentment he recuperat. Són tres narracions breus, tres personatges diferents) Un raig de sol s'escapava per un petit forat de la finestra i m'enfocava directament a l'ull Vaig arrufar la cella i finalment vaig obrir els ulls. Em vaig aixecar sense pensar, amb el cap buit, sense saber exactament què havia passat aquella nit encara, i vaig obrir el porticó. Se'm va il·luminar tot el cos, i per uns instants em vaig sentir incapaç de poder veure la llum. Després de la cegada vaig mirar el paisatge, i vaig poder veure perfectament com la Torre Eiffel s'aixecava damunt meu sota el cel grisós i pintoresc de París. Em vaig fregar els ulls i va desaparèixer el meu miratge, el meu desig, i tot el que hi havia eren edificis, i el cel gris i contaminat de Barcelona. De cop, em van besar al coll i em van abraçar. La noia i la nit havien succeït de veritat per sort. La ressaca encara em privava de r...