Connexió

(Aquest va ser el primer conte que vaig escriure, ara fa 12 anys, que recentment he recuperat. Són tres narracions breus, tres personatges diferents)

Un raig de sol s'escapava per un petit forat de la finestra i m'enfocava directament a l'ull Vaig arrufar la cella i finalment vaig obrir els ulls. Em vaig aixecar sense pensar, amb el cap buit, sense saber exactament què havia passat aquella nit encara, i vaig obrir el porticó.

Se'm va il·luminar tot el cos, i per uns instants em vaig sentir incapaç de poder veure la llum. Després de la cegada vaig mirar el paisatge, i vaig poder veure perfectament com la Torre Eiffel s'aixecava damunt meu sota el cel grisós i pintoresc de París. Em vaig fregar els ulls i va desaparèixer el meu miratge, el meu desig, i tot el que hi havia eren edificis, i el cel gris i contaminat de Barcelona.

De cop, em van besar al coll i em van abraçar. La noia i la nit havien succeït de veritat per sort. La ressaca encara em privava de recordar com podia haver passat que em despertés aquell matí amb aquella magnífica mossa. Feia fred i vaig tencar el porticó. L'important és que era allà, i no li podia preguntar ni què hi feia ni com es deia.

-Vols cafè?- vaig dir suaument, trencant el silenci. No va dir que no, Em va contestar amb un petó llarg i amb tot el que comportava aquell petó. Al cap de mitja hora vaig anar a fer el cafè.

Des de la cuina vaig sentir que em preguntava amb un to de veu fort i curiós:

-Qui són aquestes dues persones de la fotografia?- Si estava a la habitació, per força es referiria a la fotografia de la meva ex-dona i la meva filla, i la vaig respondre. La següent cosa que em va dir va ser que posava música,  cosa que em va semblar una bona idea, i mentre acabava de preparar els cafès amb la Rowenta vaig sentir com es començava a sentir per tota la casa la meva balada preferida de Supertramp. Em venien al cap imatges de la nit i de la noia, els seus cabells daurats per valor de 15 quilats, els seus ulls verds color maragda i els llavis d'un vermell sagnant. Quan vaig tornar a la habitació amb l'esmorzar ella ja no hi era.

  (...)

Com cada divendres el despertador va sonar a les 6:00 AM. Vaig esmorzar, em vaig dutxar tranquil·lament pensant en el llarg dia que m'esperava. Ja hi estava acostumada però. Des que em vaig divorciar i me'n vaig anar a viure sola amb la Sara la meva vida va agafar un nou rumb. Ara era qui jo volia i em sentia bé.

Gairebé a les set em vaig posar a preparar l'esmorzar de la Sara. Vaig sentir el despertador de la Sara des del pis de dalt. Pocs minuts després vaig començar a sentir com baixava per l'escala de fusta.

-Bon dia, mare!- em va fer un petó- Aquesta nit sortiré “vale”? Anirem amb la Laura a “Pachà” i si es fa tard em quedaré a dormir a casa seva, “vale”?

-Para el carro!- vaig dir tallant, abans que em digués que marxaria tres anys de casa- Vam quedar que primer havies d'aprovar l'examen d'història. Aquesta tarda en parlarem amb calma, d'acord?- i la conversa va acabar amb un altre dels seus “vales” llarg.

Ja no em preocupava com abans que sortís, m'havia demostrat que era responsable, però si surt i no estudia se m'esvera i jo no vull una bala perduda a casa. Però tampoc no la puc privar de passar-s'ho bé. Jo també he estat jove i sé de què va.

Aquell divendres no va ser gaire dur. Durant la setmana havíem treballat molt i ara en rebíem el premi. No vaig fer el descans de l'esmorzar per tenir mitja hora més per dinar i vaig convèncer en Gregori perquè fes el mateix i anéssim a dinar plegats. Després de dinar vam acabar la feina en un parell d'horetes i me'n vaig tornar a casa recordant que aquell divendres especial tocava neteja general.

Quan vaig arribar, la Sara ja hi era i només de sentir-me entrar va baixar corrents de la seva habitació cridant un “sis seixanta-tres, sis seixanta-tres!”. En moments així una mare se sent orgullosa. És el millor regal que li poden fer. A la Sara li costa molt la història, i realment aquella nota se l'havia suada.

-Podràs sortir- vaig deixar anar allargant les vocals- però vull que vinguis a dinar demà en el cas que et quedis a casa de la Laura, i que m'enviïs un missatge si hi vas perquè ja saps que m'agrada saber per on pares.

Mentre ella es va passar la tarda maquillant-se, allisant-se el cabell, depilant-se i tot el que hagués de fer per aparentar un parell d'anyets més, jo netejava tota la casa. Em vaig posar un CD de Supertramp per escoltar mentre fregava. Vam sopar plegades amb la Sara, i desprès de donar-li els últims consells i advertències de mare, va marxar.

Vaig estar mirant una estona la televisió fins que les parpelles se'm van tancar. Vaig tornar a obrir els ulls amb la sensació que només havien passat uns minuts però per la finestra ja es veia la llum del sol i se sentien els ocells cantar. Vaig observar que la Sara no havia passat la nit a casa i no m'havia avisat. No em va sorprendre, em vaig ficar al llit a dormir una estoneta més.

 (...)

El millor despertar és el del divendres. Tens tot un cap de setmana per endavant. Em vaig despertar poc abans que el despertador ho anès a fer. Vaig apujar la persiana i vaig veure un sol espatarrant que em va fer tancar els ulls. Un cop acostumada, vaig poder observar una fina cortina d'aigua que representava un magnífic arc de Sant Martí horitzó enllà. M'encanten les pluges d'estiu.

Em vaig vestir ràpidament, però conjuntant. Em vaig despertar amb la idea de sortir aquella nit, i així ho faria. El problema seria convèncer la mare. Li vaig prometre aprovar l'examen d'història i no crec que m'hagués anat massa bè, no vaig poder copiar totes les preguntes.

Vaig baixar corrents les escales i vaig desitjar bon dia a la meva mare, que ja em tenia l'esmorzar fet i li vaig recordar els plans que tenia per aquella nit. Ella recordava l'examen tambè. Vaig quedar amb la Laura a la porta de l'institut i vam decidir anar al café de davant l'institut a conspirar sobre els homes. Quan van acabar les classes l'Eloi va entrar al cafè i va seure amb nosaltres, li vam preguntar per la nota de l'examen. L'Eloi va dir-me que tenia un sis seixanta-tres: perfecte. La Laura havia tret un vuit trenta-nou. No sé com s'ho fa. Treu unes notes bastant bones pel poc temps que dedica a els estudis. Deu copiar més bé. Vam anar a dinar tots tres junts, però l'Eloi no podia quedar per la nit; havia d'estudiar matemàtiques. És molt aplicat. Treu les notes més altes sempre, però no té vida social, nomès es fa amb nosaltres. En un principi ens vam fer amigues d'ell perquè ens passés apunts, però va resultar ser un bon noi, llàstima que mai no surti. A vegades és molt avorrit, però per això tinc la Laura. Vaig tornar a casa i la meva mare encara no havia arribat, no va trigar massa i quan va arribar vaig anar corrents cap a ella a donar-li la gran notícia. Crec que se'n va alegrar per una banda, però per l'altra crec que no, perquè des que es va separar del pare fa quinze anys només m'ha tingut a mi, i ara li marxo molt i no em veu. Jo no recordo el meu pare. No sé què va passar. La mare no m'ho vol explicar, però jo se que ella ho ha donat tot per mi. M'ho hauria de plantejar de cares a la setmana que ve, que aquesta ja està sentenciada.

Em vaig passar la tarda arreglant-me mentre la meva mare feina neteja de la casa. Sempre es posa Supertramp per netejar, la deu animar. Quan vaig estar preciosa vaig sopar i abans de marxar la mare em va donar el rotllo de cada setmana: me'l sabia de memòria. Vam sortir només jo i la Laura i vam ballar com boges. Mentre ballava vaig veure que un home em mirava els moviments que feia amb els malucs, hipnotitzat. A primera vista em va semblar molt gran per mirar jovenetes, però després em va semblar d'una edat força interessant. Tenia moltes canes i era força atractiu. Vaig pensar que si aquella nit em volia ho hauria d'aconseguir subtilment, i mentre ho pensava es va acostar, em va fer un petó i em va dir que m'havia vist als ulls que el desitjava tant com ell a mi. Ens vam enrotllar i em va proposar anar a casa seva. La Laura em va dir que no patís, que marxés i que sort.

Era un home molt correcte i intel·ligent; era un seductor. El seu pis era força gran per una sola persona- vaig pensar en fer-hi una ullada ràpida- perquè de seguida vam anar a l'habitació on interessava. Em va despullar a poc a poc. Primer els pantalons, la brusa...Després li vaig treure jo la camisa i els pantalons. El que quedava de roba va sortir sol. Els llavis van encaixar amb els llavis, la llengua amb la llengua i no es van desenganxar. Després va encaixar tot el cos i jo vaig explotar. Tota la nit va ser així. El llit es va convertir en un mar de suor.

Em vaig despertar amb la llum del sol que s'escolava per un forat de la finestra. L'home amb el qual havia passat la nit estava dret mirant el paisatge desolador de Barcelona. Li vaig fer un petò al coll i el vaig abraçar. Em va preguntar si volia cafè i li vaig respondre amb un petó. Tota la nit no m'havia omplert i en vaig necessitar una mica més. Quan vam acabar sí que va anar a fer el cafè.

Em sorprendre veure una foto meva i de la meva mare a la tauleta amagada amb la seva roba. Devia ser un amic de la meva mare. Això ho convertia tot en més interessant. Des de l'habitació li vaig preguntar qui eren les de la foto, per començar a entrar en el tema que s'ho havia fet amb la filla d'una amiga seva. De lluny va contestar que era la fotografia de la seva ex-dona i la seva filla. Vaig posar Supertramp, fins que se sentís per tota la casa, vaig vestir-me amb un minut i vaig fugir sense fer soroll. Això no se sabria mai i jo mai no seria la mateixa.