El despertar de Gaia

La política és com la religió. És com, es refereix a una analogia, una analogia vaga i banal que no està lliure de crítiques, justament per la seva vaguetat i la poca concrecció de la comparació, però no és sinó interessant el fet de poder comparar. Creiem en Déu alguns de nosaltres. Cadascú en el seu, siguis judaista, cristià, islamista... Déu seria la política, i cadascuna de les tradicions religioses en seria el seu partit, cadascú te l'enfoca diferent, tots prediquen valors i realitat, tots prediquen un bé millor, un bé suprem. Tot i així hi ha gent que no creu en les institucions religioses, hi ha gent que creu que hi ha alguna cosa més, un Déu, un demiurg, un logos, un cosmos, energia, el que sigui però està clar que cap de les institucions ho pot explicar prou bé, o en volen treure un benefici. Hi ha gent que vota en blanc, els que resen a casa, els que saben que hi ha alguna cosa més però no saben què. Hi ha gent que definitivament ha deixat de creure en tot desprès de no v...

Quina és la diferència essencial entre el vot en blanc i no votar? El vot en blanc, suposadament (i segons m'han explicat, no ho he pogut acabar de comprovar jo mateix) el que fa és donar avantatge als partits majoritaris, ja que fa que hi hagi més nombre de votacions però no per a cap partit, així que el partit amb més vots hi surt guanyant. Votar en blanc és votar no res, amb poc criteri penso jo. Alguns diuen que "reivindiques la democràcia", però penso que reivindiques la democràcia quan estàs votant al partit que menys malament et cau, o el que més bé et cau. A mi particularment suposaria votar al que menys malament em cau. Suposo que a més a més, hauries de conèixer la varietat de partits i no limitar-se als 5 grans. També, suposadament, el que hauria de suposar el vot en blanc és tenir més cadires buides al Parlament. Per tant si un 50% dels vots són en blanc, al parlament hi hauria d'haver la meitat de gent, per tant no regalar tants sous. Tot i així, em sembl...

S'obre el teló: Surt Artur Mas dient amb un to humorístic "sóc un fracass at! El públic m'escolta però llavors venen els meus enemics i em tapen la boca! Jo em conformo en que la majoria absoluta de vosaltres em feu cas!" i deixa anar una llàgrima Es tenca el teló i es torna obrir: Apareix Josep Montilla plorant al terra, arrossegant-se com un cuc "si us plau! Torneu a confiar en mi un altre cop, us he fallat però no ho tornaré a fer, us donaré piruletes, globus, posaré l'autopista més barata, us pujaré els impostos, us necessito!". El públic exlcamava espantat davant els seus crits De cop a l'escenari apareix Alicia Sanchez Camacho i a patades el fa fora. Es posa a davant de tot de l'escenari, mira fixament a tothom als ulls i diu "Atención a todos, veo muchos imigrantes, muchos parados, muchos imigrantes parados y esto es el problema por el que este espectáculo no funciona, porqué el público no se ríe!" Es tenca el telo i l'aixaf...

Em sembla increible amb la banalitat que s'estan enfocant aquestes elecci ons. A la gent li suda la polla! Sentia per el carrer l'altre dia "jo votaré al partit aquell del president del Barça. Com es deia?" i el seu amic deia "en Laporta" i contestava l'altre "ah si aquest!" Què cony vol dir que votaràs a algú del qui no saps el nom, ni saps què vol fer per la teva puta Comunitat (amb perdò dels que volen posar-hi País a aquí). El gilipollisme és quelcom d'allò més estès. Com es pot votar indiscriminadament? Com es pot dir que "el sufragi universal és un dret necessari?". Com es pot permetre que tothom tingui el dret de votar? És inconcebible! Eren dos nois joves, amb carpetes d'universitat, en teoria amb uns mínims de coneixement i cultura. Quin fracàs! Quines idees més pobres! Quins cervells més cremats! Com pot haver-hi tanta gent que recolzi al partit CORI quan el president/a ensenya les tetes i el públic aplaudeix? És ve...

Suposo que faig tard en dir tot això, també perquè no he tingut temps, també perquè ara que ha acabat Octubre i comença Novembre cal fer un “remember” d’algunes situacions paral·leles que he viscut i amb una temàtica molt semblant. Octubre ha estat un mes de adéus i de pena, però també ha estat un mes de ràpida acceptació. Perquè no, el dol és bell i un ha d’aprendre a acomiadar-se i a saber reconèixer que les coses es mouen, que el món és foc i que la flama sempre canvia, que el riu mai és el mateix. Un gran home va dir en una entrevista a La Vanguardia “si no te renuevas en un mundo donde manda la innovación, estas muerto”. D’acord, era jo en una entrevista “fake”. La qüestió també és que una molt bona cançó de Bob Dylan diu que “els temps estan en canvi”. I això val per sempre. Per ara, per ahir, i per ara una altra vegada, que no és el mateix ara que he dit abans. Ell que va marxar a Escòcia en busca d’alguna cosa nova, una ruptura i un canvi per a sentir-se més feliç, menys ofegat...

Titular: Hallado joven de 22 años muerto en su casa. Eduard Molinet, de 22 años nacido en Figueras, ha sido hallado muerto en su casa a las 03:45 por sus vecinos. Las causas de la muerte aún siguen siendo un misterio para la policía científica. En el momento del encuentro llevaba ya 2 horas muerto. Se lo ha encontrado desnudo en su cama con manchas de sangre y esperma en su pene y zona pélvica. La primera hipótesis es que ha muerto por excesiva estimulación de su aparato reproductivo, por vicio de masturbación. Otra hipótesis viene dada por las extrañas marcas que se encuentran en su falo, que son parecidas a mordiscos, aunque podrían haberse hecho con uñas. La hipótesis de que una mujer le haya mordido el pene y se haya muerto desangrado. Dentro de esta hipótesis hay quienes opinan que la mujer ha decidido arrancarle el glande al haber él eyaculado en su boca, y por venganza lo haya matado de la peor manera. Todavía se tienen que hacer los análisis de la esperma pero hay quien conside...

Recordo aquella llibreria que fa cantonada a dalt de la Rambla de Figueres: Can Masdevall. Aquella llibreria que quedava tant a prop de casa, aquella llibreria on el meu pare anava a comprar el diari, on segueix comprant el diari, i segurament seguirà comprant el diari mentres segueixi la llibreria en peu. La llibreria ha canviat amb els anys, ha agafat un to més moderniste en la col·locació dels llibres i de les estanteries en comparació amb anys anteriors. Tot es veu més nou i radiant. Aquella porta de vidre que permetia veure tot el que hi havia a l'interior. Un cop creuada la porta, vaig agafar el diari i em vaig disposar a pagar. - Tu ets en Molinet no? El petit? - Si, si que sóc jo. Quina memòria - Déu meu! Com has canviat! Ets tot un home, com m'enrecordo de tu entrant cada setmana un parell de vegades a comprar llibres. Els devoraves. - Vaja... vaig deixar de fer-ho, però ara podriem dir que hi he tornat a agafar el vici. "Cada setmana entrant un parell de vegades...