El despertar de Gaia

Arriben les campanyes de joguines de Nadal, Pare Noel, Reis, Tiò. REGALS!!! Al·legria i joia per tots. El meu cosí petit li han regalat una play, un Action Man, el braç llença merda de l'Spiderman... quin machote. A la meva cosina petita a vestir nines i bebés i a donar biberons... Sembla obvi, ens posem a criticar la aparent sexualitat de les joguines? Massa senzill, és un tema que aviat es posarà de moda amb les feministes, no és feina meva. Però feministes us demano que lluiteu per quelcom més preocupant: Les joguines femenines són fàbriques de putes! La Barbie ja va ser la primera, que es preocupava de canviar-se de vestit cada dia, de portar el cabell ross de la manera que fos. Però el ros va agafar fama d'estúpid i ràpidament ho van solucionar les novedoses... Bratz? T'ensenyen a vestir com un putòn, com t'has de pintar els llavis i els ulls de grans i vistosos i lo poc que ha de tapar la roba perquè els nois et puguin en la seva moto. I si no fos poc compreu la f...

Quan arriba el nadal, cap a mitjans de juny, tot comença a agafar un to diferent. Si cony, o és que no començaveu a veure els aparadors? I a mesura que es van apropant tot es va vestint de vermell: l'arbre de nadal, el pare Noel, el nas d'en Rudolf (que per cert és marica), i els números també són vermells. I què vols que et digui, a mi regalar per regalar... perquè si...mmm...no. No m'agrada. Regalem perquè ens obliguen, a mi cap aparador, ni televisiò, ni publicitat ni res m'ha de dir què he de comprar, si ara les gambes són més bones, si hi ha caviar i salmó. Això hi és tot l'any però saben que només es ven per nadal i és quan ho mostren. Si direu, però el tòpic del consumisme nadalenc està molt sentit, i m'ho direu desde el Corte Inglés. Tots estem atrapats a aquesta xarxa. El valor del regal és boníssim, excel·lent, òptim, el qualificaria de sublim. El problema és la mala educació d'aquest valor, s'hauria de fer el regal quan et fan un favor, quan s...

Una nova vegada, en recerca d'un mail catxondo, divertit, o si més no de feina o del cau em trobo amb: -Tu gran amigo "Manolo" quiere saber que opinas de él! (Sexy o no) Penso, hombre, tanto como gran amigo, cliquem a l'enllaç. La puuuta, amigo segur que no, si més no, ara menys! I la sorpresa més gran apareix quan la meitat dels teu contactes hi són; i la gent hi vota!; i positivament! I pots conèixer gent que pensa que ets sexy! En sèrio, la idea és molt bona, al igual que patètica i denigrant, com la vida de les persones que hi deuen entrar tant a votar com a penjar-hi la seva foto. Tot de tius fent-se fotos al WC amb la tovallola desprès de dutxar-se, o les ties a la seva habitació vestides com putes. El sexy o no és un puticlub, tries a la piba que et mola més i la coneixes. El que passa és que és gratis. Apart de la foto et permeten fer una descripció petita de com ets del pal (copiat textualment): - hola, , , me llamao araceli y soy de un pueblo de córdoba!!.So...

Recordem la pel·lícula de la Meg Ryan i en Tom Hanks, com s'enamoraven amb les noves tecnologies? Quina aplicació més romàntica. Jo desprès de veure-la, he anat cada dia a obrir el meu mail en busca de l'e-mail de l'amor, i el vaig rebre, però a quin preu? "Esta noche tu amor verdadero se va a declarar ante ti, solo si le envías el mail en 2 minutos a 320 personas, le compras un porsche a tu amor verdadero, y luego se la comes al cartero". Penso merda, solter tota la meva puta vida i miro més avall "Soy Francis, un niño africano y no tengo dinero y voy a morir de hambre, si envías este mail a todos tus contactos van a salvar una vida" (que com l'envia el fill de puta?) Pero quina ment retorcida es pot divertir enviant aquesta merda de mails? "El MSN messenger se va a acabar en enero" "Salva a los niños con cancer enviando este mail a tu familia" "Yo te quiero mucho, vuelve a enviarme el mail para que sepa que tu me quieres a ...

Se que últimament he dit que no m'agradava parlar de mi, i n'estic abusant amb dues entrades seguides, però en fi el domini és meu. I és que avui m'ha passat una cosa curiosíssima al metro: L'altre dia parlava amb una amiga(1) de fer un sopar d'antics companys de la salle. Llavors avui al metro m'he trobat a un company de la salle(amic 1) que feia anys que no em trobava, que resulta ser veí de la amiga1 per casualitat. I just un dia abans la meva amiga1 me'n havia parlat. Tenia una exparella(1) que li agradava l'amic1, i a la meva exparella2 hi va estar sortint. Les dues exparelles no es coneixen entre si. La exparella1 és companya de classe de la mare del meu company de pis que no tenien cap relació. Aquesta mateixa exparella també és amiga de la amiga 1. També amb aquest amic1 hi anava un amic2 (en el metro) que aquest amic2 és amic del meu cosí1 (especialment amic aquest cosí) i el meu cosí1 va ser parella de la amiga 1. No he dit que l'amic1 i l...

No m'agrada parlar de mi, però vaig tenir una actitud insultant enfront els meus ideals, sobre els ideals que intento transmetre en aquest blog. I tot i que me'n arrepenteixo més de lo que em solc arrepentir de les coses (res), busco un perdò. L'altre dia tenia una reunió del cau, al migdia, i venia d'un curset per a recursos per als nens. Vam anar a buscar un Kebab a un paki perquè és el més barat i ràpid d'anar a buscar i menjar. Quan anava amb la bossa del Kebab a les mans vaig veure un home, brut, guarro, buscant menjar en un contenidor, trist, pràcticament sense motiu per viure, simplement supervivència. Vaig agafar el meu Kebab, me'l vaig quedar mirant, em vaig girar i vaig mirar aquell home, i em vaig questionar, primer per dins i després amb veu alta: "li donc?", i em van respondre, "és igual, anem", i em vaig quedar uns segons aturats, pensant i vaig marxar. Aquella tarda no vaig ser feliç. Aquell merda de Kebab que a mi no m'hav...