Error

No m'agrada parlar de mi, però vaig tenir una actitud insultant enfront els meus ideals, sobre els ideals que intento transmetre en aquest blog. I tot i que me'n arrepenteixo més de lo que em solc arrepentir de les coses (res), busco un perdò.

L'altre dia tenia una reunió del cau, al migdia, i venia d'un curset per a recursos per als nens. Vam anar a buscar un Kebab a un paki perquè és el més barat i ràpid d'anar a buscar i menjar. Quan anava amb la bossa del Kebab a les mans vaig veure un home, brut, guarro, buscant menjar en un contenidor, trist, pràcticament sense motiu per viure, simplement supervivència. Vaig agafar el meu Kebab, me'l vaig quedar mirant, em vaig girar i vaig mirar aquell home, i em vaig questionar, primer per dins i després amb veu alta: "li donc?", i em van respondre, "és igual, anem", i em vaig quedar uns segons aturats, pensant i vaig marxar.

Aquella tarda no vaig ser feliç. Aquell merda de Kebab que a mi no m'havia costat diners, que no importava si deixava de dinar un dia perquè podria sopar més, i encara que no ho fes, estic sobrealimentat. Aquell home, no importava si era un puto drogata, o un assassí, o potser tant sols havia tingut mala sort, tenia gana i ho necessitava més que jo.

Em van dir, "una altra ocasió dona-ho i set sentiràs bé", però no es pot pensar en altres ocasions, jo era allà i tenia aquella ajuda per ell.

Egoisme? Jo que sé, només demanar-li perdò, i un error així no el tornaré a cometre, i espero que els que pogueu llegir aquesta història, no us faci falta pensar per dins, ni la cagueu.

Compartir i comprendre són els primers passos per Save the world.