Bones ruines i festes!

Quan arriba el nadal, cap a mitjans de juny, tot comença a agafar un to diferent. Si cony, o és que no començaveu a veure els aparadors?
I a mesura que es van apropant tot es va vestint de vermell: l'arbre de nadal, el pare Noel, el nas d'en Rudolf (que per cert és marica), i els números també són vermells.
I què vols que et digui, a mi regalar per regalar... perquè si...mmm...no. No m'agrada.
Regalem perquè ens obliguen, a mi cap aparador, ni televisiò, ni publicitat ni res m'ha de dir què he de comprar, si ara les gambes són més bones, si hi ha caviar i salmó. Això hi és tot l'any però saben que només es ven per nadal i és quan ho mostren.
Si direu, però el tòpic del consumisme nadalenc està molt sentit, i m'ho direu desde el Corte Inglés. Tots estem atrapats a aquesta xarxa.
El valor del regal és boníssim, excel·lent, òptim, el qualificaria de sublim. El problema és la mala educació d'aquest valor, s'hauria de fer el regal quan et fan un favor, quan sents que una persona especial t'està fer sentir i viure un moment especial. Aquest valor s'hauria d'educar. El regal fa il·lusiò, però t'imagines una il·lusiò que mai saps quan serà? Una verdadera SORPRESA!
És curiòs perquè parles amb gent i et diu: però jo és que si no tinc el regal de nadal no és el mateix, i l'altre gent et pregunta i què t'ha regalat el (pare/mare/germà o parella) i queda fatal dir que res.
Així el problema és del col·lectiu que està enganyat. Acabes tinguent més regals, realment no saps quan te'ls donaràn i sabràs que el teu comportament és premiat. Que obvi resulta aixecar-se el dia de reis... massa fàcil.

Aquest és el verdader Nadal.

P.D= Perquè tant de pare noel? tant simpàtic no és, a més que ens importa si és Escandinau?
I els Reis, són molt nostres i catòl·lics, però són catòl·lics, si ara som ateus tots? (ja però és que els reis es celebren a lo gordo i tiren caramels i el pare noel és abans d'hora) Ja però les persones decidim què té importància i què no, Jo prefereixo donar importància a una figura com el Caga Tiò que és ben nostre.