El despertar de Gaia

El andén del metro, lleno de miradas apagadas. Miradas hacia abajo. Miradas hacia arriba. Ojos cerrados. El metro lleno de muchedumbre con almas agujereadas, almas desinteresadas. Cientos de voces desgarradas. Gente, caras acompañas de labios que se mueven soltando fonemos gritando a la nada. El asesino, el violador, el violento doméstico, el homosexual, los despreocupados, la que ansia el cigarro de "acabo de salir del metro", la vieja, la puta, la que no sabe nombrarse, y el menos importante y menos implicado...el ojo. El ojo borracho, botella de vino a medias en la mano derecha, tapón en la otra y tragos en la boca. Todos pueden ver al ojo, nadie quiere ser como él, lo desprecian. Todos pueden ver al ojo pero sin duda él los ve a todos, y sin nariz les huele la esénca y se la relee unos segundos. Con eso tiene bastante, ve a alguien diferente, ve a alguien que no mira ni arriba ni abajo, mira recto, observa, espera, piensa. Alguien que quiere hacer algo que no se dirija a ...

Ja que em vaig saltar radicalment el 100 entrades de l'Eduard Molinet a causa de la fusió blogal - tècnicament dit - anirem a celebrar l'entrada 150 TOTAL!!! Si tingués molts fans i seguidors muntaria una festa de celebració, alcohol gratis i canapès d'aquests catxondos rollo boda. Portaria prostitutes de luxe, prostitutus i tot plegat seria una orgia ideològica màxima. Buscaria els millors camells de la ciutat i els hi compraria el millor llibre que tinguèssin. Us convidaria tots a brindar per una opiniò, destruir-la a cada glop i tornar-ne a crear una de nova al tornar omplir la copa. Com que no tinc gaires seguidors, us convido a continuar seguint aquí llegint, i a expandir-ho i potser d'aquí 100 entrades més podem celebrar-ho sexual i alcohòlicament de veritat. Feliç aniversari per tots vosaltres, la meitat del mèrit és vostre, i l'altre meitat dels que encara han de venir...

Buff és que em fa sako de mandra fer aquesta entrada. És llarga, xunga i pesada És sobre l'amor romàntic contra la visió biològica de l'amor i les funcions que pugui tenir. Ja ho parlarem amb qui li interessi....

Els límits, no els entenem. Els provem i juguem amb ells. El pitjor de tot és que creiem que només és cosa de nens, d'adolescents. Els nens et proven a veure on perds la paciència. Els joves son més vius, els poden detectar i et provoquen a través dels límits. Els adults no ho fem? Els adults també fem coses que pensem que l'altre gent no faria però tothom s'ha imaginat algun cop. Algun adults decideix fer-ho i a la resta d'adults ens sembla una idea aterradora i desafiant. Infantil. Absurda. Fora de lo comú. Indignant. I tot perquè ells no ho farien. I al cap de la fi, si ells volen ser així, jo prefereixo ser adolescent.

Pensava que no ho hauria de fer mai... Atenció SENYORES I SENYORS aquesta és la ÚLTIMA entrada del Denúncia Social. Què dir, he aprés més de mi que de cap altre manera podria haver fet. M'ha ensenyat a canalitzar l'odi, i ara, al final del camí he aprés a controlar-lo, a que no tot és insultar i odiar sinó entendre què és el que no t'agrada i com pots fer per canviar-ho. Crec que aquesta actitud més "hippie" és el que m'ha fet veure que ja no és necessari aquest blog, que hi pot seguir havent-hi denúncies socials però que les puc fer des del meu primer blog (Eduard Molinet). Crec que el Salva Gaia intenta d'alguna manera també buscar solucions, i si en busca és que hi ha problemes, hi ha crítiques. I aquesta visiò més constructiva ja hi era en el primer blog. És com si dues parts de mi mateix s'haguessin fusionat. Com si al nèixer m'hagués trencat en peces, i durant el camí et vas construint, en vas trobant de noves i et vas fent. Els dos blogs si...

Racista es aquella persona que siente desprecio u odio hacía otras personas por el color de piel o otras características físicas. Mas o menos sería la definición (es mia, no de diccionario) ya que tal y como lo entenderíamos cotidianamente, no se podría entender: "Desprecio u odio a otras razas"; puesto que raza, dentro de los humanos hay solo 1. Entonces el racista ya es estúpido de por si por creer que existen sub-espécies dentro de la raza humana. Tampoco me parece menos estúpido al pensar que el racista es completamente estúpido al odiar particularmente un color de piel, ya que probablemente su piel tambien sea un poco diferente a la de sus padres (cosas de la pequeña genética), y eso además ya se ha demostrado que es solo una variación en la melanina de la piel, pero los racistas no son científicos. Luego hay un grupo de racistas que se fusiona con la población normal, se hacen llamar los "soy un poco racista". Tampoco son particularmente espavilados ya que de ...

L'altre dia em va passar una cosa que encara no m'havia passat. Vaig anar a sopar a casa d'una amiga i una de les noies que viu amb ella (que ja m'havien presentat feia temps) em va dir: - Tu ets el que vol salvar al món oi? En aquells moments vaig sentir quasi vergonya, quasi com amb ganes de dir "no no no, quines tonteries" però em va sortir un: - mmhh psei. - Bé, m'encantaria ajudar-te, em sembla una idea molt bona, tens pensat alguna cosa de moment? A lo que va sortir una conversa força llarga de les poques idees que tenia jo per la gran quantitat d'informació que volia abarcar, i una gran quantitat d'idees que tenia ella i que creia que podien ser útils, a més a més de la bona voluntat de els dos. Així amb un moment vaig aprendre que no estava sol, que queda molt per fer, que he de començar a fixar objectius i el més important de tot, no estic boig!