Adolescència

Els límits, no els entenem.
Els provem i juguem amb ells. El pitjor de tot és que creiem que només és cosa de nens, d'adolescents. Els nens et proven a veure on perds la paciència. Els joves son més vius, els poden detectar i et provoquen a través dels límits.

Els adults no ho fem? Els adults també fem coses que pensem que l'altre gent no faria però tothom s'ha imaginat algun cop.

Algun adults decideix fer-ho i a la resta d'adults ens sembla una idea aterradora i desafiant. Infantil. Absurda. Fora de lo comú. Indignant. I tot perquè ells no ho farien.

I al cap de la fi, si ells volen ser així, jo prefereixo ser adolescent.

Comentarios

J. Guasch ha dicho que…
el perill k comporta jugar amb certs límits, de vegades ja compensa. provar a l'altra persona, veure fins on és capaç de fer o deixar de fer el que un imagina però no s'atreveix a dir...

Al meu practicum s'ha de ser tot un expert de limits i fronteres, es apassionant d'allo mes!

Entradas populares de este blog

Al partir

Arden