Reyes Magos

Lo reconozco, estoy hecho un xaval, un niñato, un bandarrilla.

Lo he estado esperando, quería ir a ver a los Reyes Magos, y que me tiraran caramelos. Lo he estado esperando pero con vaga felicidad. Pero algo me ha salido mal este año, el que estaba viendo como lo miraban era yo.

Desde esta perspectiva ves muchas cosas: niños que definitivamente son felices, adultos que definitivamente son igual de felices que estos niños, adultos que son felices a través de los ojos de sus hijos, y gente que está allí porqué toca, porqué es el dia.

Pasa la noche, y al día siguiente llegas donde estan los regalos, los abres. Al principio me da igual el tipo de polla que esté dentro, no es lo que te quieres comer, tienes otras cosas en la cabeza.

"Se'n anirà? No és una merda d'aquestes de Peter Pan, no tinc por a crèixer. Però és cert que la vida em podrà treure aquest ull brutalment absurd? Serè com la majoria que creix, trist i brut, trist i infeliç, trist i sense res del que vas crear, trist i canviat, trist i com mai hauries imaginat? Em veurè d'aquí uns anys davant un mirall i veurè reflectit a un nen amb barba i cabell que em cardarà una hòstia? Trist i seriòs, trist i sense humor. És cert que els anys em faran anar tencant camins a la felicitat? Un nen amb barba em cardarà una hòstia? Els camins que quedaràn arribaran a fer-me feliç? Una hòstia..."

Llavors és perfecte, ni molt verd ni molt madur, sempre penjat a l'arbre però a punt de caure.

Llavors és perfecte perquè,

Porque voy a contaros un secreto, y no se lo digais a nadie:

Los reyes no son los padres.