Pensar sobre rodes
(He tornat! Tinc ordinador amb totes les tecles, per fi)Aquella noia que s'està a punt de creuar amb tu a la distància i veu com fas la pujada més atrafegat i a més en contra direcció esquivant peatons i altres ciclistes, i a ella mateixa i no pot evitar somriure.
La mínima mostra d'empatia a la seva reacció emocional, la resposta provoca un to vermellós que apareix a poc a poc en els 5 segons que ha durat la fugaç intersecció. Quantes vegades ha parlat amb
la cara sense rebre resposta? Aquella vegada no ho havia pogut evitar. Quantes vegades haurà rebut una dosi ràpida de complicitat, un "flash" càlid.
Mentres ell, al passar, es distreu pensant en aquella pobre dona boja, que no pot trobar gaires més opcions entre aquelles quatre parets i li diu en un moment on no calia que és un "cumba", i es va quedar tant tranquil·la, com si no ho hagués dit.
Perdoni?
Un cumba.
Ah, un cumbaya? Un hippie? Perquè devia sentir la conversa l'altre dia amb la senyora 2, que si és una mica hippie, segons ella mateixa, és clar.
La senyora 3 que estava al costat somrient deixa anar, com aquell que no vol la cosa, com aquell que no ho vol dir, o com aquell que ho diu sense pensar-ho, perquè si, perquè allà es diuen les coses moltes vegades i es pensen molt poques. Diu:
Els hippies ja no hi són, se'n han anat a Ibiza.
Té vosté raò senyoreta Antonia... té vosté raò.
Comentarios
segur que no es teva, molinet:
"Els hippies ja no hi són, se'n han anat a Ibiza"
... amb el pocholo and company!
m'encanta. algun dia potser vaig a veure'ls!