Miracles

I era aquell home que estava prenent un café a les 9 del matí mentres llegia el diari, i entra glopet i glopet deixava les ulleres i deixava el diari per poder fer una observació de l'entorn, i observar altre gent que feia glopets i glopets i llegia el diari.

Un glopet malafortunat i despistat, mentres mirava als altres, va fer que la tassa xoqués amb les seves ulleres i es precipitessin al buït. Miraculosament, i dic, i de la manera que ho dic és important, miraculosament les ulleres no es van trencar.

Sort, sort, sort! Pensava en veu mental el pobre home. Això és un avís, hauria d'anar a comprar-me una funda per protegir-les o em duraran quatre dies.

Dit i fet (expressió molt maca catalana), es dirigeix a la òptica més propera, o sigui, la seva i compra una funda preciosa folrada amb cuir per dins i per fora. Doble de cuir, doble de protecció, va bromejar abans de cobrar-la la oftalmologa.

Al matí següent al mateix bar, a la mateixa hora, amb el mateix diari (però el del dia següent) es repeteix l'escena però per sort el nostre company s'havia comprat una funda doble de cuir. Però quan va obrir la funda, la sorpresa va ser al trobar les ulleres trencades.

Això si, era un miracle.