Mediterráneo

Potser perquè la meva infància segueix jugant en les teves platges, i per estima que sento per tu, que m’agrada sentir com t’omplen de joia, tanta com joia tinc al cor sempre que m’aculls en els teus braços blau fosc. Com m’agrada sentir-ne coses de tu, poesies i cançons que t’enyoren i et volen.

Com el senyor Serrat, que et canta i t’alça fins que et toques amb el cel al capvespre quan es torna roig. Al 1971 ens delectava amb la vida mediterrània, una vida de la qual no podia ni volia fugir, on hi guarda els records d’amor i desamor. Et canta i t’enganya, és home de mar, és home del Mediterrani. Va néixer per besar-te, ets l’amant de tot home, vestida amb faldilles blanques. I els que naixem al teu costat, com ho sabem que volem morir al mateix lloc al que ens vas donar vida. Perquè ets el nostre inici i el nostre fi. Poesia i paraules que queden marcades, que guarden un sentiment.

Qui m’ha de dir que desprès d’això, al 1988, neixo jo i neix una altra cançó que porta el mateix títol que el del cantautor català on canvia la visió Mediterrània, potser més enfocada per la visió que m’ha tocat veure, la prostitució del nostre amor que ara és desvirgada per totes les costes.

La cançó que parla de gent que té calor, que marxa de la ciutat per anar a la terra promesa, al mediterrani, a la terra de la calor i del sol, on tindràs passió (a aquella època no podien utilitzar la frase – follar com un animal – però em permeto el luxe de fer la traducció). Tot seguit fa un resum de les platges genials a les que et pots dedicar a fornicar i a prostituir l’amor que sent la gent per la seva terra.

Suposo que no és només culpa de la gent que ha vingut a tastar, conèixer i intentar entendre perquè la gent s’enamora, també els que hi pertanyem ens hem baixat ràpid les calces, però que maco poder recordar de tant en quant les paraules de Joan Manel Serrat, paraules que segons a on estiguis i quant, si pots estar més o menys tranquil, tornen a ressonar al teu cor.

Llavors pots tornar-te a veure fa 20 anys, quan estaves jugant en les seves platges.

Comentarios

Guasch ha dicho que…
Creus que lo q ha estat violat pot tornar a quedar immaculat? q les seqüeles són reversibles?

avui dia les cançons de Serrat i d'altres amants del Mediterrani pur, ploren com si haguessin prostituit el seu fill. Em pregunto fins quan durarà aquesta mena de turisme, els cants seran a uns paisatges en perill d'extinció.
Hest ha dicho que…
Quanta raó. El meu cor sent tristesa quan la gent que no sap de que parla es creu un expert en aquest tema. Espero que els llocs que encara són verges no siguin mai violats.

Entradas populares de este blog

Al partir

Arden