Alto!

Sovint, massa sovint em trobo amb aquestes senyals:

Senyals que em diuen què no puc fer, sense donar-me alternatives.

Senyals que em diuen que no puc continuar sense explicar-me perquè.

Senyals que prohibeixen, fins i tot a on sempre has pogut entrar.

Senyals que t'obliguen a quedar-te en un punt del teu camí i esperar a que tots els altres t'hagin passat per davant abans no puguis continuar avançant tu.

Senyals que et limiten.

Senyals que et diuen fins a on pots arribar.

Una d'aquestes senyals es va quedar enganxada al meu coll i la vaig portar a sota la samarreta durant anys. Era com el típic collar que et regala la xicota i que és horrible i que si te'l deixes a casa et pregunta que "si no el portes perquè no t'agrada", i que perquè la gent no se'n rigui de tu l'amagues.

Aquell dia anava a la platja i volia veure si el meu cos estava preparat perquè la gent el pogués veure. La meva sorpresa va ser quan al mirall hi vaig llegir una cosa ben diferent:

Doncs.................................................................................................................