Infinit
La setmana passada vaig quedar amb aquell tipus de persones que solies anar quan eres més jovenet. Aquell tipus de persones a les que deies "mai em separarè d'ells", "serem amics per sempre"... i et fas moltes altres falses promeses que un dia van ser promeses fins el dia que decideixes posar "falses" a tot el que havies pensat que mai es mouria del seu lloc.
La setmana passa vaig quedar amb aquest tipus de persones, i quan hi ets, ets un forani, un extranger, un passatger. Saps que vas de visita, i tots ho saben. Però la veritat és que no costa molt donar-te compte (sobretot si t'ajuden aquest tipus de persones) que encara que hagis marxat durant molt temps, per ells només han estat unes vacances, i que el que tu pensaves que era una visita, en realitat era tornar a casa.
Mai no talles amb ningú fins que no li has arribat a fer mal, i si es dona sempre es pot tornar a guarir. Les persones no obliden qui has estat i qui ets, i per això t'aprecien. I per això la setmana següent vaig tornar a casa, perquè els aprecio.
Un d'ells em va dir "m'és igual veure't un cop al mes o un cop cada 2 mesos perquè se que quan et torni a veure no haurà passat el temps. Hi ha gent amb la que vaig cada dia amb la qual ja s'ha esgotat el temps". Gràcies.
I algun dia jurarè davant de tots els meus amics, que si mai em moro, no serà de vell!
PD: Per problemes informàtics vaig perdre qualsevol de les fotografies que volia posar, però realment no en calen
La setmana passa vaig quedar amb aquest tipus de persones, i quan hi ets, ets un forani, un extranger, un passatger. Saps que vas de visita, i tots ho saben. Però la veritat és que no costa molt donar-te compte (sobretot si t'ajuden aquest tipus de persones) que encara que hagis marxat durant molt temps, per ells només han estat unes vacances, i que el que tu pensaves que era una visita, en realitat era tornar a casa.
Mai no talles amb ningú fins que no li has arribat a fer mal, i si es dona sempre es pot tornar a guarir. Les persones no obliden qui has estat i qui ets, i per això t'aprecien. I per això la setmana següent vaig tornar a casa, perquè els aprecio.
Un d'ells em va dir "m'és igual veure't un cop al mes o un cop cada 2 mesos perquè se que quan et torni a veure no haurà passat el temps. Hi ha gent amb la que vaig cada dia amb la qual ja s'ha esgotat el temps". Gràcies.
I algun dia jurarè davant de tots els meus amics, que si mai em moro, no serà de vell!
PD: Per problemes informàtics vaig perdre qualsevol de les fotografies que volia posar, però realment no en calen
Comentarios
Sé que últimament els meus comentaris no són tan crítiques sinò "ensabonades" però m'ha agradat llegir aquesta descripció que en un parell o tres de vegades he sentit i compartit justament amb la resta de parts implicades.
És realment extrany aquest sentiment de proximitat quan existeix tanta distància i, paradoxalment, a vegades tan poca distància i tanta llunyania.