Inspiració...

Ja no se on anar a buscar bones idees si els llibres, televisió, diaris, companyies van més faltats de creativitat i estan menys creatius que jo. L'aliment bàsic d'aquest blog són les altres persones, així que malament vaig una temporada.

Reflexiono en què pot oferir-me una persona, o què puc oferir jo a una persona, diguem-ne amistat o favors. Permeteu-me dubtar de el fals altruisme de l'amistat.

Tendim a creure que a un amic li fariem un favor sense esperar res a canvi, però després de ser tant solidaris amb el nostre entorn el que esperem és un altre favor, o sigui si tu em deixes 5 euros, jo te'ls haurè de deixar quan tu me'ls demani. I si no ho faig serè un fill de puta, i no serás el meu amic.

No us alarmeu, estic a favor de la frase de que no es necessita cap raò per ajudar a algú. Tant sols criticar la falsa interacció de l'amistat. No existeix altruisme en amistat, el que tu reps a canvi de donar un servei és un altre servei. Com anar al restaurant i rebre un bon menjar i pagar, fas un bon favor i te'l vols cobrar com sigui, sinò maleït o miserable esdevingui llur individu.

No és quelcom lleig, però mirem malament al que ens digui "Home, ho faig perquè som amics, no em deus res". Oh cabrò, després t'haurè de suportar plorant perquè t'ha deixat la guarrilla que es tirava a tots els teus colegues mentres tu anaves per passeig de gràcia comprant unes arracades Tous perquè són les seves preferides i amb unes altres et diria que li fan molta il·lusiò però per dins pensaria que ets un putu ràcan que per 10 eurillos més n'hi compraves unes de més boniques.

Altruisme és anar a l'Àfrica amb una ONG a construir cases i buscar aigua a canvi de res. Ni gastos coberts. Això és desinterés, i el resto és interès (sa, però interés)