Aquesta casa és la puta ruina!

Bones fans de la MoliMania,

Bé, sapigueu que jo tinc molt a criticar de la televisió, com també hi tinc a admirar, i moltes de les coses que critcaria les he mirat, abans de criticar-les.

El fet important és, que tot i que jo ho solgui mirar, s'hauria de donar share (audiència) a aquest tipus de programes de caire intel·lectual, ja que com més share tenen, més empreses volen vendre publicitat a aquesta hora, i més pasta fa la cadena de televisió, i més emetrà el programa desitjat.
Així funcionen les sèries americanes, les no tant americanes, concursos...
El problema està, com deia, en els programes de cultura, intel·lectuals, debats que no siguin de color rosa, no hi ha gaire audiència, s'emeten poc sovint, i crec, que tot i que no ens interessi, podriem dedicar-nos a mirar coses per internet mentres deixem la televisió encesa (gastant 1 cèntim d'electricitat).
Però vull donar especial rellevància a un programa: Esta casa era una ruina!

Hi hauria un col·lectiu de gent, més "maruju", el mateix que es traga Fama, OT i les séries sudaques de pasiones que diria: "A ver que família, como és y como le dejan la casa". No és un col·lectiu al qual admiro, però el motiu em sembla suficient.
Un altre col·lectiu simplement, ho llegeix que ho fan i no ho reben les seves neurones visuals.
Un altre col·lectiu diria: "Bfff si tots els casos són iguals, la casa és una merda, la renoven i tots contents, és el que volen, guanyar pasta a costa d'això".

I a aquí contestaria, i no és ètic? És millor pensar això? Com guanyen diners fent-ho, mirem CSI, que no guanya milions. Esclar que guanyen diners, si no no ho farien! Però i què, almenys hi ha un programa que es gasta realment millons per satisfer gent que ho necessita. Com més ho recolzem, més famílies ajudaran.

Si hem de donar diners, donem-los el més solidariament que poguem.

"Ei Moli però que són uns cabrons, que ensenya'n els fills malalts de càncer, i les filles sense dents i que ho fan per fer pena..." EH! almenys hi fan alguna cosa, podrien ser malalts de càncer i sense dents i sense casa! Almenys no és un reportatge que t'ensenyen com viu la penya, on si guanyen diners només per les desgràcies dels altres.

Ànim de lucre, si, però fan molt més que tots els hipòcrites que parlen, i parlen, i parlen, i...critiquen els més llestos.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Al partir