Diners, roba de marca i esquís si us plau?
Què pot fer més il·lusió a un grup de noi i noies que porten dies i algún mes que pensar un projecte que els ompli a tots, planificar-lo, preparar-lo i finalment dur-lu a terme? No ho se què pot fer més il·lusió, això també els hi fa, vull dir.
Doncs el que va sortir d'una boca com a "podríem anar a la neu" i va continuar com "perquè no fem un trineu?" i va acabar amb "Fills de puta de Núria, putus pijos de merda".
Hem monopolitzat fins i tot la natura. Un grup de nens amb il·lusió de fer còrrer el SEU trineu, perquè no era comprat al Decathlon.
Primera barrera: Perdem el bus d'anada, merda! Gràcies a la paciència dels pares ens porten a lloc.
Segona barrera: ... no hi ha res de neu! Cabrons, a les càmeres de la pàgina web sortia un collò de neu i mig!
Tercera barrera: Treballadors de la pista, famílies senceres ens miren com si fòssim monstres, veiem a l'encarregada cridant a un dels seus treballadors de perquè cony estàvem allà amb els trineus.
Perdoneu hipòcrites de merda, fins fa 10 anys, la gent anava amb trineu fets per ells, plàstics i altres objectes per "divertir-se" amb el paisatge, una de les meravelles que ens ofereix la naturalesa.
Quarta barrera?: Se'ns apropa un home, "perdoneu, però a les pistes no hi podeu anar amb això". No és una barrera perquè no som gilipolles, no esperàvem tant de vosaltres ja.
Cinquena barrera: No hi ha cap baixadeta trista per poder almenys utilitzar-los, ens rendim i decidim deixar els trineus per allà tirats.
Primer punt bo: Veiem una trista baixada i ens ho passem teta tirant-nos boles de neu i fent baixadetes i tirant-nos per la neu.
Sisena barrera: Peta un trineu (en portavem dos)
Setena barrera: S'apropa un home a dir-nos que no podem baixar amb trineu per allà, perquè no es pot, i perquè no és un trineu reglamentari (Decathlon té el monopoli dels reglaments en trineus ara), perquè si passa res llavors nosaltres denunciariem la pista. A lo que responc "Assumeixo tota la responsabilitat del que pugui passar, a on he de firmar?" (no ho vaig dir ben ve així, siguem també sincers). Tot i així, ja estàvem cansats i ho vam deixar estar.
Última barrera: No hi ha connexions de busos i trens a la maleïda muntanya, o sigui que si no vens amb el teu cotxe privat, baixa 3 hores abans per esperar-te 1 hora a que passi un tren, i 2 a que passi un bus. Resultat: Perdem l'últim bus per baixar 2 hores abans i acabem deixant tirats els trineus per l'estrès. Gràcies als que ens van venir a buscar.
Segon punt bo: Ningú ferit, i tots amb quelcom més per explicar al arribar a casa a les seves famílies, mascotes, coixins, preservatius o blogs.
Vall de Núria ara és un lloc per rics, pijos, falsos, pesseteros, hipòcrites, i són tota mena de calumnies per posar el diner per davant de la felicitat.
La muntanya ja no està feta pels excursionistes, ni per els escoltes, està fet per la gent que ja ha llençat tanta merda a la seva ciutat, que necessita un nou punt per contaminar i col·lonitzar.
Però l'home és així, sempre ha estat així i sempre serà així. I la dona també, no anèssim a discriminar sexualment.
Doncs el que va sortir d'una boca com a "podríem anar a la neu" i va continuar com "perquè no fem un trineu?" i va acabar amb "Fills de puta de Núria, putus pijos de merda".
Hem monopolitzat fins i tot la natura. Un grup de nens amb il·lusió de fer còrrer el SEU trineu, perquè no era comprat al Decathlon.Primera barrera: Perdem el bus d'anada, merda! Gràcies a la paciència dels pares ens porten a lloc.
Segona barrera: ... no hi ha res de neu! Cabrons, a les càmeres de la pàgina web sortia un collò de neu i mig!
Tercera barrera: Treballadors de la pista, famílies senceres ens miren com si fòssim monstres, veiem a l'encarregada cridant a un dels seus treballadors de perquè cony estàvem allà amb els trineus.
Perdoneu hipòcrites de merda, fins fa 10 anys, la gent anava amb trineu fets per ells, plàstics i altres objectes per "divertir-se" amb el paisatge, una de les meravelles que ens ofereix la naturalesa.
Quarta barrera?: Se'ns apropa un home, "perdoneu, però a les pistes no hi podeu anar amb això". No és una barrera perquè no som gilipolles, no esperàvem tant de vosaltres ja.
Cinquena barrera: No hi ha cap baixadeta trista per poder almenys utilitzar-los, ens rendim i decidim deixar els trineus per allà tirats.
Primer punt bo: Veiem una trista baixada i ens ho passem teta tirant-nos boles de neu i fent baixadetes i tirant-nos per la neu.
Sisena barrera: Peta un trineu (en portavem dos)
Setena barrera: S'apropa un home a dir-nos que no podem baixar amb trineu per allà, perquè no es pot, i perquè no és un trineu reglamentari (Decathlon té el monopoli dels reglaments en trineus ara), perquè si passa res llavors nosaltres denunciariem la pista. A lo que responc "Assumeixo tota la responsabilitat del que pugui passar, a on he de firmar?" (no ho vaig dir ben ve així, siguem també sincers). Tot i així, ja estàvem cansats i ho vam deixar estar.
Última barrera: No hi ha connexions de busos i trens a la maleïda muntanya, o sigui que si no vens amb el teu cotxe privat, baixa 3 hores abans per esperar-te 1 hora a que passi un tren, i 2 a que passi un bus. Resultat: Perdem l'últim bus per baixar 2 hores abans i acabem deixant tirats els trineus per l'estrès. Gràcies als que ens van venir a buscar.
Segon punt bo: Ningú ferit, i tots amb quelcom més per explicar al arribar a casa a les seves famílies, mascotes, coixins, preservatius o blogs.
Vall de Núria ara és un lloc per rics, pijos, falsos, pesseteros, hipòcrites, i són tota mena de calumnies per posar el diner per davant de la felicitat.
La muntanya ja no està feta pels excursionistes, ni per els escoltes, està fet per la gent que ja ha llençat tanta merda a la seva ciutat, que necessita un nou punt per contaminar i col·lonitzar.
Però l'home és així, sempre ha estat així i sempre serà així. I la dona també, no anèssim a discriminar sexualment.
Comentarios