El despertar de Gaia

La flor que nace de las llamas de Belcebú. Cuando Belcebú arrasa laderas y praderas llenas de verde y color, sus llamas plantan semillas de esa flor que conlleva la destrucción para su conreación. Solo los elfos mas hábiles en el arte de la mágia y algunos magos hijos de Maia (algunos de los Ainur menores) pueden simular una ascua de Belcebú por donde hacer brotar la "Ignus Phyraika", conocida como "la flor de fuego" o "Colmillo de Belcebú" por sus pétalos anaranjados que simulan una hoguera. Los seres capaces de hacerla brotar son admirados y queridos, porque la flor de fuego tiene propiedades curativas inimaginables, puede resucitar a un muerto antes de que pase una luna de su defunción, aunque el precio del renacer es la petrificación nocturna. Los renacidos se convierten en esclavos del sol. PD: Una bona idea NO està feta "d'associacions absurdes". El problema és que cataloguem d'absurdes algunes idees que madurades poden ser excel·l...

11-S 2001 Atemptats a les Torres Bessones de Nova York. Aviat farà 8 anys. No ho podrè oblidar. L'últim dia en la meva vida que vaig plorar, de por, durant hores. Vaig necessitar una abraçada de la meva mare, sol no ho podia suportar. - "Què és lo que cau de l'edifici?" - "Hòstia puta, són persones, s'estan tirant..." - "No pot ser no pot ser no pot ser! Acaba de xocar un altre aviò!" - "Què està passant...?" Inverosímil, irreal, vaig perdre el contacte amb la realitat. Por. No vaig dormir de por. Mai més m'ha passat... Eren per els morts? No estava pensant-hi, em sap greu per ells. Era per por a atacs terroristes? Por a una nova guerra? Por a tenir por? Potser justament el que volien era que tingués por. Llavors van guanyar. Sigui com sigui, els potsers no porten a enlloc. Una cosa era segur, fa 8 anys no entenia bé la situació, ni el significat que podria tenir. Una cosa si sabia... significava un canvi pel món, una batalla pe...

Y de las grandes, y de las medianas y de muchas de las cosas en este mundo que conocemos, pero seguramente no lo suficientemente a fondo como para que cuando venga él nos pueda arrancar un "es cierto y jamás lo había pensado". Él no necesita hablar de grandes cosas para demostrar su potencial e inteligéncia, sino que con lo demuestra analizando las cosas que encontramos cada dia. Y hablo solamente de lo que habla, porque además es guionista, y de los reconocidos. Humorista y de los reconocidos (aunque por mi gusto en el Hormiguero cuando le ponen efectos de sonido a sus monólogos estropean su carisma y diálogo) desde hace tiempo. Mago y muy reconocido, con tradición y discípulo del mismísimo Juan Tamaríz. Es director de cine, en eso amateur pero parece que ha caído a la primera en el buen camino. Seguro que también toca bien el piano, pero eso aun no me lo ha dicho. Personaje rebosante de carisma con su pelo tibio y sus gafas de pasta negras, su voz a lo semiagudo y habla dan...

A vegades em pregunto si tot el que faig té un valor. Sóc un blogger, que "cool", escric les meves idees en una pàgina i la gent ho pot llegir i opinar i dir que són la tralla o de que el millor que podries fer és ficar-te un dit el cul per no tenir-lo ocupat al teclat escriguint (o escrivent o escrivint o com s'escrigui) gilipollades que després ningú farà puto cas. Canvia alguna cosa? Hi ha alguna gota d'aigua al món que es converteixi en àcid sulfúric màgicament? No! Segur que no! I si algú et llegeix i et contesta què et poden dir? Si et diuen que agrada no canvia res, i si et diuen que no agrada o bé d'esforces per demostrar que s'equivoquen o llavors et fan fer l'esforç de fer un canvi en tu mateix. O pots no fer-lo. Però fer-lo ja seria útil. Al final acabes deduint que escrius per tu. Una memòria limitada, internet ofereix un espai que tu no tens al cap i que et serveix per anar veient tu mateix com has anat canviant, que has anat pensant i algun d...

Les rutines. Tant útils com problemàtiques... Normalment les tenim mal considerades per l'impacte que tenen en les parelles el "sempre fem el mateix". I t'acaben deixant i acaben fent el mateix que han fet sempre però amb un altre. Però us heu parat mai a pensar, quan esteu caminant pel carrer cap a casa, i aneu submergits en les vostres divagacions i de cop obriu la porta de casa i dieu: Ja sóc a casa. Però realment no heu estat pensant com arribar a casa, perquè ho havieu "rutinitzat" (si no existeix, m'ho invento ara). Però també te la seva part dolenta. A vegades vas al metro i has d'agafar la línia de sempre però en la direcció oposada. Aquell dia arribes tard. Putes rutines! Però donen per omplir una entrada.

L'anarquisme és una manera de viure, que tot i que jo hagi pogut dir moltes vegades: "anàrquics, hippies, alternatius de m..." tenen una ideologia que no és gens despreciable. La ideologia és que no hi ha normes, llibertat absoluta, lo qual és èticament perfecte. Sorgeixen varis conflictes. Un d'ells és que només posen en pràctica aquesta ideologia en grups petits, la qual fa que funcioni correctament. Tot i que s'ha comprovat que quan el número de subjectes augmenta més d'una centena, comencen a aparèixer "pseudonormes" que no estan escrites a enlloc però que acaben estipulant perquè "la llibertat sigui per tots i que ningú pugui treure la dels altres". Una solució seria fer barris de 30 persones i conviure amb aquestes lleis. Un altre conflicte que sorgeix és que tot i que el grup sigui reduït com perquè funcioni lliurement acabaran apareguent certs rols. Rollo "jo faig millor les taules, per tant faré taules per tots mentres em feu ...

Entre els anys 60 i 70 és quan es va donar (a Espanya) el consum més alt de la història d'heroïna. "Por aquel entonces..." unes 100.000 persones es trobaven amb problemes físics o psicològics a causa d'aquesta droga. Quan parlo de problemes no parlo de consumidors, ni parlo dels efectes normals de la droga, parlo únicament de problemes/malalties. Si no el número puja. D'entrada sembla una xifra preocupant, tot i que per la nostra sort això ha anat disminuint amb el temps. Acutalment un 10% de la població té problemes psicològics o físics a causa de l'alcohol. En el cas d'Espanya es tradueix amb 4.000.000 malalts. Quatre milions xavals. Substància legal que consumeixen o han consumit alguna vegada més d'un 93% de la població, amb un síndrome d'abstinència que pot causar la mort. Moltes campanyes de "no consumeixis cannabis, coca, etc..." però a vegades el pitjor enemic el tens a dins de casa.