El preu d'una llàgrima

11-S 2001
Atemptats a les Torres Bessones de Nova York.

Aviat farà 8 anys. No ho podrè oblidar.
L'últim dia en la meva vida que vaig plorar, de por, durant hores.
Vaig necessitar una abraçada de la meva mare, sol no ho podia suportar.
- "Què és lo que cau de l'edifici?"
- "Hòstia puta, són persones, s'estan tirant..."
- "No pot ser no pot ser no pot ser! Acaba de xocar un altre aviò!"
- "Què està passant...?"
Inverosímil, irreal, vaig perdre el contacte amb la realitat.

Por. No vaig dormir de por. Mai més m'ha passat...
Eren per els morts? No estava pensant-hi, em sap greu per ells. Era per por a atacs terroristes? Por a una nova guerra? Por a tenir por?

Potser justament el que volien era que tingués por. Llavors van guanyar.

Sigui com sigui, els potsers no porten a enlloc. Una cosa era segur, fa 8 anys no entenia bé la situació, ni el significat que podria tenir.

Una cosa si sabia... significava un canvi pel món, una batalla perduda. I quan no ho entens, és quan tens por. No cal plorar, no calen abraçades, només cal intentar evitar que es repeteixi quelcom semblant.

A vegades les llàgrimes no estan a les nostres mans

Comentarios

Hest ha dicho que…
Va ser un dia per olbidar però que per molt que ho poguessis intentar, no podries. Aquell dia ja es va quedar guardat a la memòria de tots.

Entradas populares de este blog

Al partir