El preu d'una llàgrima
11-S 2001Atemptats a les Torres Bessones de Nova York.
Aviat farà 8 anys. No ho podrè oblidar.
L'últim dia en la meva vida que vaig plorar, de por, durant hores.
Vaig necessitar una abraçada de la meva mare, sol no ho podia suportar.
- "Què és lo que cau de l'edifici?"
- "Hòstia puta, són persones, s'estan tirant..."
- "No pot ser no pot ser no pot ser! Acaba de xocar un altre aviò!"
- "Què està passant...?"
Inverosímil, irreal, vaig perdre el contacte amb la realitat.
Por. No vaig dormir de por. Mai més m'ha passat...
Eren per els morts? No estava pensant-hi, em sap greu per ells. Era per por a atacs terroristes? Por a una nova guerra? Por a tenir por?
Potser justament el que volien era que tingués por. Llavors van guanyar.
Sigui com sigui, els potsers no porten a enlloc. Una cosa era segur, fa 8 anys no entenia bé la situació, ni el significat que podria tenir.
Una cosa si sabia... significava un canvi pel món, una batalla perduda. I quan no ho entens, és quan tens por. No cal plorar, no calen abraçades, només cal intentar evitar que es repeteixi quelcom semblant.
A vegades les llàgrimes no estan a les nostres mans
Comentarios