Benvinguts al món

Y es mi vida perra la que me lleva a la guerra,
no dejo de besarte hasta que no puedas levantarte.

Y que no te sientes en mi falda para que las estrellas no se giren de espaldas,
entonces con la luz de la luna me tumbo en la cruz de mi cuna,
donde duermo boqueabierto aunque siempre con un ojo abierto,
por miedo a que escaparas de cabezas contra la ventana.

Los trozos de cristan se clavan en mi rosal,
petalos de amor esparcidos por el dolor.

Regresa, resucitame, salvame y haz que ande,
como hizo Dios con Jesús, como hizo Jesús con Lázaro, como el lazo que me une a mi Diosa.

Ni perros ni perras, ni cavallos ni yeguas,
no voy de cacera, que tu eres yo y que yo soy tu acera.
Benvinguts al blog d'en Moli.

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
Bones Edu, sóc el Marc.

Caram està recent començat i no hi ha moltes coses, però m'ha agradat, té bona pinta el teu blogspot.

Aquí deixo una petjada i si vols deixar-ne tu una visita www.fotolog.com/ego_sano19.

Apa, bones vacances i ja ens anirem veient per la xarxa.

CARPE DIEM i BARAKHA (=sort divina en àrab).
Anónimo ha dicho que…
Holaa Muli sóc la Marina.. A mi també m'agradaria salvar el món de vegades, però és una utopia.
Està molt bé que et facis un blog entorn a aquesta idea, pot ser molt interessant, i encara k no salvis el món pots salvar-nos a alguns de nosaltres de ser víctimes d'ell, no?
ui ui.. m'estic posant molt dramàtica.
Aquí deixo el meu comment. Un petonàs!!!
Minion Adelaida ha dicho que…
Amb motiu has reconegut la meva fotografia al blog... no sóc l'única persona a qui li agrada aquest trosset tant petitó de món.

Entradas populares de este blog

Al partir