Units fem força

A la cuina s'hi val tot:

Spaghettis de Itàlia, amb formatge Francés, un rajoliu d'oli espanyol amb un toc de Curry marroquí. De segon salmó Noruec amb soja fermentada del Japò, acompanyat amb patates Americanes. De postres un pastís de fruites exòtiques Brasilenyes i crema Anglesa.

Wow, quina interculturalitat culinària més exuberant, combinada, gustosa, perfecte, harmoniosa, equilibrada, fina, luxosa, global, deliciosa, cultural. Apetitosament racista, xenòfoba i falsa.

Perquè podem entendre el que ens surt a compte entendre, però no podem entendre que el món és 1, i deixar de fer separacions ridícules per inferioritzar persones. Persones inferioritzant i jerarquitzant persones. Ens tracten com si fòssim Portuguesos.

Perquè aquesta complicitat que desperta l'esport, la cuina, els avions no es pot unificar. Hi ha un xoc de cultures perquè tots creiem que la nostra és la millor i la més certa "Veure article anterior (I)". Quan xoquen 2 cultures diferents, o se'n forma 1 o ens matem.

Sempre falten valors, i els models que tenim ajuden a perdre els pocs que havien aconseguit durant 35 milions d'anys de evolució. Tristement al 2007 estem tristement atrassats i en procés de degeneració.

Encara no ens hem matat, i encara no hi ha una cultura.

Què hi farem, jo anirè al Marroc a respirar altres aires (i aixi poder creure'm les meves pròpies paraules).

Tot i així seguirè menjant pasta blanca i negra.

I tú?