i
No és una crítica a la "poma mossegada", ni al consumisme, ni al màrketing. 

"i" en català, apart de ser una conjunció molt respectable i una lletra de l'abacedari molt vocàlicament tencada, significa "Jo".
iPod, iLuve, i+, iPhone, iBus, iTravel, iLoveNY, iTunes, iPercor, iTeam, iGoogle...entre moltes altres paraules començades per "i" que actualment ens ven la societat.
Però quin secret amaga aquesta màgica lletra número 9 de l'abecedari, fruit de confusions davant la seva accentuació i del seu acompanyament amb L', menys quan li fa el salt amb LA?
Com pot ser que tot producte acompanyat de aquesta lletra garanteixi èxit rotund, encara que no ho vengui una poma americana?
Egocentrisme! Jo, jo, i només jo és la merda que ens están venent. La teva opiniò és la millor, el que a tu t'agrada és el millor, la teva societat t'estimula molt millor que els merda americans o merda de moros oi?
Així va, que eduquen la teva individualitat, la teva autosuperació, els mèrits individuals, i en canvi l'empatia que podria ser la cura de tots els mals del món i ens la deixen als altruïstes freaks dels quals tatxen d'egocèntrics. Egocèntricament irònic!
Doncs amb "i" de "i a mi què m'importa", els que siguin "i"mbècils que ho llegeixin i marxin a "i"ncordiar com fan i sempre faran.
Només recordar-los que el que els arregla l'ascensor, el conductor del bus, el jefe, la dona, la panadera, l'amic de l'amic, l'amant, qui vulgueu...existeixen i fan que nosaltres siguem el que som.
No pequem d' "i"gnorants. Be conscious.
Comentarios