Parla'm, no m'expliquis

Un acudit: Van dos amics per el ferrocarril i durant 15 minuts no es diuen ni mu, i un cop passats aquests minuts un li diu a l'altre: vols? (mostrant-li un auricular que desmembrava del seu mòvil) i l'altre respòn: guay. I passen 15 minuts més i baixen.

Si, patètic, com la majoria d'acudits, com la majoria de situacions. Tot i que millor callats que segons quines converses, el que s'ha de sentir papes i mames us faria vergonya. Com més callem menys ignorants semblem, i també menys persones.L'equilibri? Parlar. I per no sembla ignorant? No parlar de xorrades. Perquè callats...on cony està la persona que portem a dins? l'èsser social?

No ho se, estic fart de sentir què va mirar ahir la gent a la tele, a quin lloc va sortir el dissabte, que va fer durant el cap de setmana, que els exàmens son una merda, que tenen son... i els problemes de veritat? Tant ofuscats estem per la nostra pròpia existència? Tant egoïstes som que és més important Jo que Tots (on s'inclou Jo) però clar Tots és una paraula massa impersonal, més val ser personalment personal i persona per mi.

En fi, ens sentim sols sovint perquè ho volem. Ens queixem que és un món massa gran i que estem sols envoltats de persones, és molt poètic, però limitar el món, o tot el contrari, treure límits al món és cosa nostra.

Així que enlloc de dir Jo i els Altres, proposo, Sol i Tots.
Sol no faig res, no puc canviar res.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Al partir

Arden