Espiral
.jpg)
El món es mou, gira. Gira amb altres planetes al voltant del sol i gira amb ella mateixa, i nosaltres girem amb ella. Girem molt ràpid.Ultimament tot passa molt ràpid. Parlem amb 1 any, ens fumem amb 10 anys, ens droguem amb 12 i follem amb 13. I seguim girant.
És com si ho pogués notar, com si pogués veure que conduim massa ràpid per una carretera molt estreta, i xocarem, estic en els segons abans de l'impacte. Tot passa ràpid i a un ritme frenètic, puc escoltar els crits del planeta que vol parar de girar, que té ganes de vomitar, i ens vol vomitar a sobre. Vol acabar amb nosaltres, jeje i qui li discuteix? Nosaltres hem començat la baralla.
Estic marejat. Em pregunto perquè tothom té una sensació relaxant? La sensació de que tot passa lluny i que per la pantalla és com ciència ficció. Estem sota efectes de narcòtics, és com si ens estigués anestessiant perquè no haguem de patir, que no notem quan passarà.
I seguim girant i ara no se on tinc el cap però l'únic que se és que els peus no toquen al terra... al terra? On llavors...?
Havia començat bé però fa estona que penso en un bon final però no el tinc, no hi ha un bon final per tot això, tampoc se exactament si hi ha final, però de moment continuem girant, ràpid...
Comentarios
No es percep aquesta sensació de mareig en els altres, de que tot passa massa ràpid per poder conviure amb el fugaç present.
Però la sensació hi és. El mareig no se'n va; intenta vomitar si vols però, a diferència de l'alcohol, et quedaràs igual. Tempus Fugit.
De fet, aquests dies estava amb una sensació estranya, com si se m'escapessin els anys sense aprofitar-los realment.
Em demano si estic vivint la meva vida com realment vull, i si podria aprofitar més la meva joventut. I, de sobte, m'entren unes ganes terribles de córrer i cantar sota la pluja, com vas fer amb un amic no fa gaire i com jo també vaig fer fa massa temps.
Ah! M'he creat un bloc (en català va amb "C" nu?^^"), hi seràs benvingut (en rang de convidat d'honor xD) per aportar el que sigui seempre que vulguiss.
Fins prest MoLi!
Comencem al braç d'un huracà i ens anem acostant cap al centre poc a poc. Ens aniran passant cosses: naixerem, caminarem, aprendrem a discernir “caca” de “mmmm”, interaccionarem, fumarem, tindrem un “ligue” i follarem, tindrem nuvi/-a, ens travestirem, acabarem la carrera, tindrem fills i dones , caurà el segon "mur de Belin", veurem enfonsar-se els EUA, viurem anys i panys, serem avis i tal vegada besavis...cada vegada més ràpid a mesura que t'acostes a l'ull del huracà. Tot dóna voltes i cada vegada més ràpid fins que t'adones que estàs en una cadira de rodes o en el llit d'un hospital, i al poc la palmes. És una espiral gegant on el final és la mort, i és impossible escapar-ne.
El món és ple de mort. Guerres, fam, epidèmies, terrorisme,...i al final així acabes, mort i a una tomba, amb el millor taüt i el millor funeral que et pugin fer els teus fills, nets i nebots als quals hauràs deixat la teva fortuna. Seràs recordat fins que els diners se t’acabin i res, tornar a començar. Reencarnat o ressuscitat acabarem de nou a on estàvem, al braç de l’espiral que sempre gira. L’espiral de mort.
M’he anat per les branques. Cuidat tiu!
Àlex
Bé, després de tota aquesta introducció on queda palès, com pots comprovar, que de temps ara en tinc moooooolt (i més), et comentaré l'entrada que he escollit amb una recomanació:
Has llegit alguna cosa de Zygmunt Bauman? Crec que et poden resultar molt interessants i útils les seves teories sobre la "modernitat líquida". T'ho recomano... realment és molt interessant i útil... També et recomano a Ulrich Beck (Societat del Risc) i Castells...
Tots ells parlen de la postmodernitat i realment són molt interessants...
També t'informo que estic "engendrant" un blog sobre temes de societat i educació i que una de les entrades té certa relació amb el tema... ja et passaré el link..
Bé, seguiré passejant per les teves pàgines... una abraçada,
Helena