Polis y cacos

Recordeu quan hi jugàvem al pati?
Joder, sempre triomfava més ser poli, és el que et cardava hòsties indiscriminadament i et pillava costés el que costés. En canvi el lladre només corria i intentava amagar-se.

Ara penso en el joc i, no ho se, em pregunto, què polles van fer els lladres perquè els polis els volguèssin pillar d'aquesta manera?

Potser no hi havia motiu perquè no feia falta.

No sempre calen motius perquè t'atrapin i et peguin. La putada és quan no és un joc.

Comentarios

J. Guasch ha dicho que…
Molts humans es senten bé atonyinant als que no es poden defensar en les mateixes condicions que els agressors.

El per què de tot plegat no ho trobem en els "cacos", sinó en els que els envien (Dídac Ramírez) o els que en són responsables (Rafael Olmos, Joan Saura); ells pensen i donen ordres; els Mossos obeeixen i donen òsties.

Esperem que no els hi ordenin carregar contra els estudiants de psicologia per considerar als Mossos corderets amb porres, no ens estranyés^^"

Entradas populares de este blog

Al partir