No, we can't!

Això és el que la gent té al cap quan et pregunten:

- Quin és el teu objectiu a la vida?

I tu respons "Salvar al món"

De cop i volta et trobes amb paraules com "il·lús", "utòpic", "impossible", "tú sol no podràs!", són les respostes típiques.

Després et surt una resposta que és obvia - Sol no ho puc fer, ni ho farè sol... em vols ajudar?

Aquí hi ha un moment molt important, un moment de desconcert, de dubte, em pregunto que deu tenir la gent al cap en aquell moment?

"Mai m'havien posat al cap la idea de que algú em demanés per salvar al món", "Quina tonteria més noble". No ho se pas, no ho se!

Però d'alguna manera, sense dir ni que si ni que no, els hi veus que volen, davant l'absurd de la idea, guanya la noblesa de l'home (l'humà) i pregunten: "com?"

I aquí acaba la conversa, i comença algú nou al grup:

"Tranquil, això ja ho descobrirem".