Diada de neteja
Avui he endreçat l'habitació.Si ets una persona responsable i ordenada això no té cap mèrit. Però si ets jo pots estar a punt de viatjar en la Odissea més gran de la teva vida.
He començat per dalt de tot, però al arribar a baix m'he donat que feia 7 anys que no tocava alguns pilots de papers que estàven a la vista de tothom, amb un tros d'estovalla arrancat d'algun restaurant/pizzeria barata de quan feia ESO. Fotocopies del document d'identitat, fotocopies de les fotocopies del document d'identitat....
No només això. M'he trobat postals, papers, entrades a concerts,... però el que més m'ha alegrat era el que comportava cada un d'aquests documents. Molts eren records de situacions viscudes amb altres persones, i molts altres eren coses que jo havia fet (o escrit) per altres persones i encara no els hi havia donat.
Quan començava a pensar que acabaria sol perquè em costava pensar en els altres, em donc compte que amb la poca memòria que tinc, encara tinc un pilot de papers que em recorden en la gent en la que penso i en la gent que m'importa. D'alguna manera o altre em preocupava que els altres pensessin que jo no els donava prou temps perquè no eren prou importants per mi, quan en realitat encara que no ho pensés una part de mi no deixava mai de pensar (encara que no m'en fes conscient) en les persones que un dia van venir i encara mai no han volgut marxar.
Ara ja no cal que em plantegi si hi penso o no en els altres, perquè m'he demostrat a mi mateix que ho faig.
Comentarios