Les hores bojes

A la 1 del matí no hi ha ningú pel carrer.

Cotxes amunt, i cotxes avall, a una ciutat com Barcelona mai estàs sol, però potser no vas mai acompanyat. Si no hi ha ningú per el carrer ni estàs acompanyat ni estàs sol, sinó que alguna cosa et fusiona amb el teu voltant, amb la foscor.

Corres, sense sentit. Carregat amb carpetes i una bossa de mal portar, corres. El destí? Tornes a casa, ja és hora. Perquè corres? Et preguntes a tu mateix sense tenir una resposta clara. Perquè corres? Et preguntes a tu mateix un cop ja has començat a còrrer sense sentit.

Corres i no pares. Apareix algú a la cantonada, et mira i pensa "perquè corre a aquestes hores i no va a fer esport?". No, amb texans i jaqueta de pell no es fa esport. Corres com si el diable et perseguís. Fuges? Et preguntes. T'escapes d'algun lloc? No, perquè no tinc por, no hi ha ningú que em persegueixi. Fuges de tu mateix potser? Jo sóc jo, i ja no em puc separar perquè sóc un. Corro amb mi, mai en defugiria.

S'accelera el pols i les respiracions són intermitents. Corres, no com un boig sinó com un sa. Corres buscant una sortida, buscant la llibertat. Això és el que et dius mentalment, però tu has decidit còrrer sense objectius, sense finalitats. No tens pressa perquè ningú no t'espera a casa. Amb el llit no quedes a cap hora, amb el llit arribes quan ja s'ha acabat el dia, i esperes que en comenci un de nou. A la 1 de la nit, el dia ja ha començat.

Ningú t'espera, ningú et persegueix, no hi ha objectius ni finalitats. Prou! Prou! Perquè pensar-hi més, si com més hi penses, menys respostes tens? Si cóm més hi penses menys temps queda, perquè arribes a la porta de casa i t'atures un minut. Mires al terra, respires irregularment, incontroladament. Sents com els bategs et fan tremolar tot el cos. T'esperes un minut o dos a la porta perquè no tenies cap pressa per arribar.

Et cau una gota de suor per la galta, et sents bé. Una gota de suor al Gener no té preu. Perquè corries llavors al final?

Perquè estic viu........... i m'encanta.